24 de febrer – Dia de la Psicologia

Cada 24 de febrer se celebra el Dia de la Psicologia. Més enllà d’una data assenyalada en el calendari, és una oportunitat per a reflexionar sobre la importància d’esta professió en la societat i per a acostar-nos al que realment ocorre dins d’un procés terapèutic: allò que no apareix en els manuals, el sosteniment d’allò invisible, el que no sempre es pot veure però ho canvia tot.

Què és la psicologia i què estudia?

La psicologia naix de la curiositat per entendre per què sentim el que sentim, per què actuem d’una determinada manera i com les nostres experiències influeixen en la manera de relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres. Suposa acostar-se al malestar amb una mirada àmplia, que tinga en compte no sols els símptomes, sinó també el context, els aprenentatges previs, les creences i les emocions que formen part de l’experiència vital de cada persona.

El procés terapèutic: allò que no apareix en els llibres

En consulta hi ha moments que no apareixen en els llibres: l’instant en què algú s’atrevix a dir alguna cosa per primera vegada, potser alguna cosa que portava anys guardada; eixe “no sé què em passa” que, a poc a poc, comença a ordenar-se, a tindre sentit, a connectar amb una història. És en eixos moments on ocorre allò essencial i on comprenem que la conducta sempre complix una funció.

Darrere de cada reacció, de cada evitació, de cada enfadat o bloqueig, hi ha una necessitat, una emoció no expressada, un aprenentatge previ. La psicologia aborda la lectura dels processos interns i la capacitat d’integrar el que ocorre dins amb el que s’observa fora.

De la infància a l’edat adulta: necessitats emocionals que perduren

En el treball amb xiquets i adults descobrim alguna cosa profundament humana: hi ha necessitats que mai canvien. El xiquet que necessita sentir-se vist és el mateix adult que anhela validació. El xiquet que tem no ser suficient pot convertir-se en l’adult que s’exigix en excés. El xiquet que aprén a regular-se quan algú l’acompanya és l’adult que també necessita un espai segur per entendre el que sent.

De la infància a l’edat adulta, el que roman és la necessitat de comprensió; de sentir que algú escolta sense jutjar, de saber que la vulnerabilitat no és debilitat, sinó una porta cap al creixement. Perquè si alguna cosa ensenya l’experiència clínica és que comprendre transforma més que corregir.

Creixement personal i canvis silenciosos

Les persones creixen quan aconseguixen entendre’s. En eixe procés apareixen xicotets canvis que ningú més nota: una frase interna que es torna més amable, un límit que per fi es posa, una emoció que ja no es reprimeix, una decisió presa des de la coherència. Són transformacions silencioses, però profundament poderoses.

Psicologia sense judicis: més enllà del diagnòstic

Un pilar fonamental del treball psicològic és la comprensió lliure de judicis. Les persones no poden reduir-se a un diagnòstic, a una etiqueta o a un símptoma. Darrere de cada conducta hi ha una història; darrere de cada dificultat, una necessitat no coberta o una experiència que va deixar empremta. Quan algú acudix a consulta ho fa des de la vulnerabilitat, i eixa vulnerabilitat mereix ser acollida amb respecte i empatia.

Com va expressar André Malraux: “Si de veritat arribàrem a poder comprendre els altres, ja no podríem jutjar-los”. Esta idea resumeix l’essència del procés terapèutic i del compromís que assumim en el nostre treball diari al centre.

La importància de visibilitzar la salut mental

La celebració d’este dia també suposa una oportunitat per continuar visibilitzant la importància de la salut mental. Durant molt de temps, acudir a teràpia ha estat envoltat d’estigmes i prejudicis. No obstant això, cada vegada hi ha una major consciència que demanar ajuda és un acte de responsabilitat i valentia.

I és enmig de tot això quan apareix l’orgull professional, el que se sent quan una persona aconseguix expressar el que mai havia dit, quan un xiquet comença a posar paraules al que abans mostrava amb la seua conducta, quan algú comprén la seua pròpia història amb menys duresa. Acompanyar estos processos és un privilegi.

Celebrem l’escolta, la comprensió i el canvi

Este 24 de febrer celebrem una professió que oferix espais de comprensió que substituïxen el judici. Celebrem l’escolta que sosté, el silenci que acompanya i cada xicotet avanç. Celebrem la possibilitat que algú deixe de preguntar-se “què em passa?” per començar a dir “ara ho entenc”.

Perquè demanar ajuda no implica estar trencat, implica estar disposat a comprendre’s. Continuarem escoltant i acompanyant totes aquelles persones que decidisquen confiar en nosaltres i compartir la seua història. Perquè en cada història hi ha sentit, i en cada procés, una oportunitat de canvi.

Comença el teu procés terapèutic

Si sents que és el moment de començar el teu propi procés, estarem encantades de rebre’t. A vegades, el primer pas no és tindre totes les respostes, sinó decidir que vols començar a comprendre’t.