Durant l’estiu, el cos dels xiquets i xiquetes experimenta molts canvis. Les temperatures altes, les modificacions en les rutines i l’augment del temps lliure poden influir directament en com se senten físicament i emocionalment.

En esta època de l’any, la interocepció té un paper molt important. Des de la Integració Sensorial, la interocepció és el sistema encarregat de reconéixer i comprendre els senyals interns del cos, com ara la fam, la set, el cansament, la son, la temperatura, la calor o el fred, així com la necessitat d’anar al bany. Estos senyals ens permeten respondre a les nostres necessitats i mantindre una regulació corporal adequada.

No obstant això, per a molts xiquets i xiquetes estes senyals no sempre són fàcils d’identificar. De vegades, el cos dona xicotets avisos abans d’arribar a l’esgotament o a una desregulació emocional, i és ací on l’acompanyament de les persones adultes esdevé fonamental.

Per què l’estiu pot ser més desafiador?

Durant l’estiu, la calor pot afectar directament:

• L’estat d’ànim i l’energia diària.
• La gana.
• El descans nocturn.
• La tolerància a la frustració.
• La regulació emocional.

A més, en acabar l’escola, molts xiquets i xiquetes disposen de més temps lliure i experimenten canvis en les seues rutines habituals. Tot això pot fer que els coste més reconéixer allò que el seu cos necessita.

De vegades, un xiquet o una xiqueta que sembla «irritable», «desobedient» o «molt actiu» en realitat pot estar:

• Cansat o cansada.
• Acalorat o acalorada.
• Deshidratat o deshidratada.
• Sobreestimulat o sobreestimulada.
• Amb fam.
• Necessitant descansar.

El cos simplement està comunicant una necessitat fisiològica.

Per això, observar els senyals primerencs pot ajudar-nos a intervindre abans que el malestar augmente. Alguns indicadors importants poden ser les galtes molt roges, la sudoració excessiva, els ulls cansats, els badalls freqüents, la irritabilitat o la necessitat constant de moviment. Estes senyals solen indicar que el cos necessita reduir la intensitat, hidratar-se, descansar o canviar d’activitat.

Com a persones adultes, podem donar suport als xiquets i xiquetes ajudant-los a reconéixer allò que senten i adaptant l’entorn a les seues necessitats. No es tracta només de «mantindre’ls entretinguts», sinó també de cuidar l’equilibri del seu cos.

Algunes idees per a afavorir la interocepció a l’estiu

1. Prioritzar la hidratació durant el dia

Oferiu aigua amb freqüència, fins i tot abans que el xiquet o la xiqueta la demane. També poden ajudar les fruites fresques, els polos de fruita o els sucs naturals.

2. Triar menjars frescos i lleugers

En dies de molta calor és normal que disminuïsca la gana. Les amanides, les fruites, els iogurts o els batuts solen ser opcions més fàcils d’acceptar i ajuden a regular la temperatura corporal.

3. Observar els senyals físics abans de l’esgotament

Les galtes roges, la sudoració intensa, els ulls adormits o la irritabilitat són senyals que indiquen que el cos necessita una pausa o una activitat més tranquil·la.

4. Posar paraules al que observem

Comentaris senzills com:

• «Crec que el teu cos necessita aigua.»
• «Tens les galtes molt roges, potser necessites descansar.»
• «Pareix que la calor t’està cansant.»

ajuden els xiquets i xiquetes a començar a reconéixer els seus propis senyals interns.

5. Alternar activitats actives amb moments de calma

Després de molta activitat física o d’una exposició prolongada a la calor, pot ser útil oferir jocs més tranquils com LEGO, construccions, plastilina, música, adhesius, dibuix, lectura o jocs d’aigua relaxats.

6. Adaptar la roba i l’ambient

Triar roba lleugera, espais ventilats i moments de descans durant el dia pot ajudar significativament a la regulació.

7. Mantindre algunes rutines bàsiques, encara que siga temps de vacances

Horaris relativament estables per a dormir, menjar i descansar ajuden el cos a sentir-se més organitzat i segur.

L’estiu pot ser una gran oportunitat per ajudar els xiquets i xiquetes a desenvolupar una major consciència del seu cos i aprendre a escoltar allò que necessiten. Amb xicotets ajustos en les activitats, l’alimentació i l’entorn, podem acompanyar-los perquè se senten més regulats, còmodes i connectats amb ells mateixos.

Daniela Tapia Rojas
Terapeuta Ocupacional