El joc és el principal instrument de què disposa el xiquet/a per entrar en contacte amb el món. No només constitueix l’activitat amb què l’infant ocupa el seu temps lliure, sinó que també és el mitjà a través del qual es desenvolupa a totes les àrees: física, cognitiva, emocional i social; es posa en relació amb els altres, exterioritza les emocions, comença a interioritzar normes socials, i en definitiva, genera un aprenentatge.

Tot i que a l’inici el joc de l’infant prové de l’exterior, ens agafen, ens fan cares o carícies, prompte comencem a ser un element actiu a la recerca d’estímuls. Com podem notar, en els primers anys el joc es basa en el sensoriomotor: sentir, tocar, escoltar i veure.

A partir dels dos anys apareix el joc simbòlic, el nen comença a interpretar el món i els seus símbols. Apareix la capacitat del llenguatge i la capacitat de fingir. El joc ja no és limitat per la realitat.

Una mica més endavant, amb 5 anys tenim els jocs de regles. Jocs organitzats on hem de seguir diverses instruccions. Solen ésser en grup, encara que poden ser en solitari, i ens ajuda a integrar conceptes de seqüenciació, cooperació i competició.

Amb això apareix el joc social, que implica que els xiquets i xiquetes interactuen entre si, cooperant per crear el seu propi joc amb una realitat pròpia, amb les seues normes i rols.

TROSSETS D’AQUEST APRENENTATGE

APRENENTATGE FÍSIC

Pocs mesos després de néixer el nadó ja comença a tenir cert control sobre el seu propi cos. Al voltant de l’any, l’infant comença a moure’s, gateja, es manté dret, camina, corre, salta… i cadascuna d’aquestes etapes és necessària. Perquè corra cal que haja caminat, i per caminar és convenient gatejar.

Veiem com el seu cos es converteix en una eina privilegiada per aprendre a pensar, com tot és nou, l’infant es troba en un constant aprenentatge: com he de posar les cames per gronxar-me jo sol? amb quina força he de xutar la pilota per passar-la al meu company? com he de moure el meu cos si vull fer equilibris sobre aquest mur?

Qualsevol cosa que fomente el seu moviment de forma segura serà una bona joguina:

• Quan són menuts una manta estesa a terra i diverses joguines al seu abast són suficients perquè es voltegen, arrosseguen i gaudeixen.
• Quan comencen a gatejar o caminar necessitarem molt d’espai i estímuls a l’alçada dels ulls.
• De més grans, espais oberts com el camp, el parc del seu barri o el pati de l’escola són llocs immillorables.

LA IMAGINACIÓ

Durant el segon any de vida, l’infant adquireix la capacitat de representar, que li permet eixir de l’ací-ara.

Ara pot dir el que ha fet o el que farà, imitar alguna cosa que ha vist que no hi és present, dibuixar-ho, i especialment important «jugar a fer com si fos…».

En aquest joc desenvolupa una capacitat intel·lectual fonamental de l’ésser humà: la de donar a un objecte un significat diferent del propi en funció de semblances cada cop menors. A més, aquest tipus de joc l’introduirà a la societat; a través d’ell descobrirà realitats, algunes de properes com cuinar i d’altres molt llunyanes com la selva amazònica. Finalment, fingir ser una cosa diferent del que és li permet «jugar» amb les seues preocupacions, expressar-les i buscar solucions que després posarà en pràctica.

Els seus millors amics seran les joguines. Amb elles i poques coses més, inventarà les millors aventures i s’entrenarà en les habilitats de cooperació i negociació. Qualsevol cosa es pot convertir en qualsevol altra, però podem ajudar-lo amb joguines que representen oficis, contes que alimenten la seua imaginació o disfresses. Recorda sempre que les joguines constitueixen un món màgic i meravellós, però el teu fill o filla t’agrairà encara més si ho comparteix amb tu.

LLENGUATGE I DIBUIX

Al costat del joc simbòlic es troben el llenguatge i el dibuix.

Pintar és un plaer autèntic i és l’entrenament d’una de les activitats més importants de l’ésser humà, l’escriptura. En un primer moment se centraran en els colors, en les formes simples i, a poc a poc, apareixen representacions de la realitat cada vegada més completes. Els materials que utilitzen en els seus inicis han de donar fruit amb molt poc esforç.

Per al dibuix deixa que comence utilitzant la seua mà a manera d’eina, després pot utilitzar pinzells gruixuts per pintar amb tempera o aquarel·la líquida, després vénen les pintures de cera, els retoladors gruixuts i finalment retoladors fins i llapis de color. Papers grans, una pissarra i paper a la paret on el xiquet/a puga pintar lliurement, seran el suport ideal.

D’altra banda, el llenguatge es desenvolupa en dos dels jocs preferits per xiquets i xiquetes: cantar i contar. Les cançons i els contes són divertits i desafiadors, augmenten el vocabulari i treballen la imaginació.  Ací tens una selección de contes de 0 a 7 anys.  I ací quin tipus de conte és més adient segons l’edat del teu fill o filla.

Saber què ve després, i encertar-ho, els fa una important sensació de control sobre el món. Per això, ens demanen que el conte es mantinga (no, així no és!). Però per saber que passarà abans deuen haver sentit el conte moltes, moltes vegades. Encara que a nosaltres ens puga semblar avorrit, si el xiquet o la xiqueta ho demana és que ho necessita tornar a escoltar. I recordeu que res mecànic no pot substituir en un primer moment la veu humana.

El cantar comença amb rimes i cançons molt senzilles. Temes propers a la realitat de l’infant, de lletra fàcil; ens hem de preocupar sempre del missatge que estem transmetent, són lletres que possiblement recorden durant molt de temps.

CONSTRUCCIONS

Mitjançant les construccions xiquetes i xiquets s’introdueixen a l’emocionant món de la matemàtica.

Jugar amb l’espai és una temptació fins i tot per als adults. Moltes vegades, les construccions formen l’escenari d’emocionants jocs simbòlics. Altres l’emoció de la construcció per si mateixa envolta el xiquet/a. En la seua activitat classificarà peces, realitzarà sèries, mesurarà… En un primer moment grans blocs de goma escuma poden satisfer les aspiracions constructores d’un infant; als dos anys poden gaudir amb grans construccions de fusta, el millor material i més resistent.

Un bon trencaclosques no pot ser molt fàcil ni molt difícil, i és complicat triar el que «ve bé» a un infant. A més, de seguida, se li «queden xicotets, una vegada que se sap fer, ja no presenta massa desafiament. Potser la millor solució és compartir amb companys i amics els puzles. També pots fabricar els puzles, una figura d’una revista es pot tallar en tantes peces com el teu fill o filla puga fer en aquell moment.

 

JOC I EDAT

El que exposem a continuació són les característiques generals dels xiquets/etes i els seus jocs. Sempre caldrà valorar la singularitat de cada persona i donar una importància especial al nivell maduratiu i no la seua edat cronològica.

0 a 6 MESOS

L’època del descobriment. Prenim consciència del nostre cos, de l’entorn; la boca és una font d’exploració infal·lible i els colors brillants i les cares conegudes ens criden molt l’atenció.

En aquesta època les millors joguines són aquelles que estimulen els nostres sentits: mossegadors, peluixos de textures, joguines que en interaccionar amb elles emeten música i, per sobre de tot, els adults: canten, parlen, ens llancen i bressolen i ens mostren el món a través de l’afecte, formant una base segura des de la qual eixir a explorar més endavant

DE 6 A 12 MESOS

Ací comencem a ser un poc més actius, arrossegaments, gatejos i passos apareixen en els mesos següents. Ens reconeixem a nosaltres mateixos, recordem esdeveniments i formem conceptes simples. L’exploració serà intensa, i començarem a agitar, colpejar i llançar objectes, som curiosos i volem saber com funciona el món que ens envolta.

És l’etapa del moviment i de l’exploració de l’entorn, les joguines que ens poden ajudar més són aquelles que conviden a recórrer l’espai i que permeten relacionar fets i estimular la imitació: catifes d’activitat; objectes que es mouen, com les pilotes; encaixables i cubs de construcció grans i, com sempre, els adults que ens parlaran i cantaran i ajudaran a resoldre les dificultats que sorgeixin en la nostra exploració així com ens introduiran en jocs més complexos.

DE 13 A 18 MESOS

El moment de deixar anar la llengua, d’imitar els adults i de començar a jugar amb els seus iguals; encara ens constarà una mica controlar les nostres accions, però comencem a entendre què s’espera de nosaltres.

Ens agraden els contes, les construccions o els puzles simples, encara que qualsevol cosa comença a ser una joguina.

Anem a repetir moltes vegades els jocs, és essencial per aprendre, a més, ens agrada la rutina. Dues coses marcaran aquests mesos, el moviment que hem de potenciar amb jocs com l’amagatall, la pilla-agafa, la pilota o els gronxadors i la necessitat d’augmentar poquet a poquet els reptes, potser l’encaixable de 4 peces que fa menys d’un mes se’ns resistia ara ens avorreix perquè s’ha tornat molt fàcil; hem de parar esment al que és un repte i al que deixa de ser-ho.

DE 19 A 24 MESOS

Estem entrant en el joc simbòlic, a més cada vegada més busquem els nostres iguals per jugar, el llenguatge millora i som capaços de resoldre xicotets problemes sense l’ajuda d’un adult.

Anem a buscar joguines per practicar la nostra motricitat gruixuda i fina, tricicles sense pedals, gronxadors i tobogans i jocs com els trens o cotxes amb què recorrem el passadís 50 vegades sense adonar-nos-en. Per a la motricitat fina podem continuar augmentant la dificultat amb les construccions, encaixables i introduir les plastilines, per exemple.

És important donar cabuda a qualsevol mètode d’expressió: cantar, ballar, contar contes i pintar. Finalment recordar que estem iniciant-nos amb el joc simbòlic, qualsevol cosa que ens ajude serà benvinguda: una cuineta, animals de peluix, disfresses…

DE 2 A 3 ANYS

La nostra destresa augmenta a un ritme vertiginós per això tenim poc sentit del perill i volem ser independents. Dominem el joc simbòlic, cada vegada més parlem millor i ens diverteix aprendre coses noves.

En el joc augmentarem una mica la dificultat: tricicles amb pedals, objectes per llançar, puzles de 8 peces o tisores de punta rodona són nous reptes a què ens podem enfrontar.

Augmentarem també la dificultat narrativa dels contes i poder tocar un instrument musical amb una mica de ritme, que sempre és d’agrair. A més, seguirem centrats en el nostre joc simbòlic, que cada cop és més ric i abstracte, podent utilitzar quasi qualsevol cosa com a font d’inspiració.

DE 3 A 5 ANYS

Ja podem estar atents durant més temps, parlar pels colzes i preguntar sense parar. El joc amb els amics ha esdevingut més elaborat.

Podem seguir xicotetes normes, però no ens agrada perdre; som capaços de guardar torn i compartir de tant en tant. A més, estem molt contents amb les nostres habilitats físiques i les posem a prova sense parar.

A partir d’ací no ens queda molt per introduir, consistirà a augmentar els reptes a totes les àrees descrites. A nivell motor ja podem començar amb patinets, patins, tricicles i bicicletes, depenent de l’habilitat i l’edat madurativa de cadascú. Per a la motricitat fina el millor són els legos o mecanos; dibuixar amb ceres i pintura de dits; jocs per enfilar, construir, martellejar, adhesius i plastilina.

Augmentem la dificultat en els llibres, històries curtes i il·lustrades és el que més ens interessarà. El joc simbòlic es comença a donar en grup, ara tots podem ser veterinaris que curen peluixos.

DE 6 A 8 ANYS

Augmenta la nostra curiositat pel món i la gent, i som capaços d’expressar els nostres sentiments, controlant millor les reaccions, però encara necessitant els adults per calmar-nos.

Podrem llegir, dibuixar, escriure i explicar històries i sobre els 7 anys la majoria ja comprenem la suma i la resta. És l’edat en què comença l’estrès a l’escola, on apareix molta informació nova que hem d’integrar ràpidament, l’adult és essencial perquè el xiquet o xiquets se senta segur i recolzat en tot el procés d’aprenentatge.

Utilitzarem els jocs de sempre i augmentarem la seua dificultat: més peces, més normes i més desafiaments motors i intel·lectuals. Podem començar a introduir joguines adreçades a l’aprenentatge: jocs de ciència o tecnologia, càmeres simples, telescopis… sempre sobre la base dels desitjos i preferències del xiquet/ta.

DE 9 A 11 ANYS

Ja hem crescut un poquet i demanem més independència; som més conscients de la nostra conducta, tenim més velocitat de processament i la nostra capacitat d’atenció torna a fer un salt endavant.

És una etapa molt marcada pels nostres iguals: apareixen els grups d’amics, els secrets i buscar referències dins d’un grup definit.

És un bon moment per als jocs d’equip, que ens desafien a nivell motor, però també social. Augmentem la dificultat en les lectures, dins de les capacitats de cadascú, i tocar un instrument pot ser una bona idea. Els gustos de cada persona ja estan prou desenvolupats per poder triar les seues activitats, sempre amb la supervisió dels pares.