Molts pares i mares expressen que el seu fill/a és molt nerviós/a en algun moment. De vegades, els xiquets poden manifestar comportaments propers a l’ansietat, però cal no alarmar-se, ja que l’ansietat és una emoció bàsica, una resposta adaptativa que experimentem la majoria de les persones en situacions en què ens sentim amenaçats (de vegades, en els infants poden ser situacions noves o sorprenents). 

L’alarma cal posar-la quan el nen o la nena mostra molt de nerviosisme, repeteix conductes estranyes o quan s’inquieta per coses poc importants. En aquest cas, és possible que patisca ansietat infantil, és a dir, no afronta ni supera les pors i dificultats pròpies de la seua edat. Poden aparèixer conductes inadequades (per exemple, tics) o presentar preocupació o irritabilitat, que acaben afectant la seua salut mental.

Com actuar davant l’ansietat dels xiquets i xiquetes?

L’ansietat als nens pot ser difícil de controlar per als pares.El nostre primer impuls és protegir-los, tanmateix, es pot provocar tot el contrari i fer que l’ansietat augmente.

Si els pares intenten protegir els xiquets de les situacions incòmodes allunyant-los d’aquesta situació, a nivell inconscient, els nens associen la por i l’angoixa com a mètodes eficaços per enfrontar-se a les dificultats, per la qual cosa acabaran fugint de les situacions que els fan sentir-se ansiosos.

Per calmar l’ansietat en els nens el que és adequat és ensenyar-los estratègies perquè ells mateixos puguen ser capaços d’afrontar el problema. Si els xiquets desenvolupen l’habilitat per bregar amb l’ansietat, l’impacte serà menor.

Per això, el que es recomana fer quan un xiquet o una xiqueta sent ansietat és comunicar-li que no li passarà res, que cal posar solució, fins i tot quan se sent incòmode. No s’han de fer falses promeses que res dolent no pot passar, però sí que se li pot transmetre la idea que compta amb la capacitat per fer front a les seues pors i que nosaltres estarem recolzant-lo.

Què pot causar ansietat en infants?

Entre les situacions més destacades es troben les següents:

• Divorci dels pares.
• Pèrdua d’algun ésser estimat (incloses les mascotes).
• Canvis transcendentals a la vida (mudança, canvi de col·legi…).
• Conviure amb familiars violents o inquiets.
• Dificultat per obtenir un rendiment esportiu o escolar que li satisfaga. Se sol presentar en persones amb una exigència de perfeccionisme exagerada.
• Por davant la seguretat de si mateixos o de les seues famílies.
• Por davant de malalties que puguen afectar-los a ells/elles o membres de la família.
• Situacions d’abús.

Què podem fer per alleujar l’ansietat als nostres fills?

• Els pares han de mantenir-se tranquils

 De vegades, nosaltres també entrem en estat d’ansietat per la preocupació que ens crea, sobretot si la situació no es resol fàcilment. És important mantenir-se pacient i serè, altrament la situació pot empitjorar. Saber tranquil·litzar-nos és una gran ajuda per a elles i ells, ja que el nostre exemple és valuós.

• Crear rutines per ajudar-los en el somni

Un dels principals problemes dels nens amb ansietat es presenta a l’hora de dormir; per això, enfocar els esforços en ajudar-los a agafar millor el somni els pot alleujar molt.Tenir una rutina marcada, sempre la mateixa i a la mateixa hora, fa que la nostra ment es prepare per  aquest moment. Llegir contes abans de dormir o fer relaxació poden ser bones estratègies.

• Aprendre i parlar d’intel·ligència emocional

Parlar als xiquets i xiquetes sobre intel·ligència emocional els permetrà identificar millor les emocions. Saber com se senten i les idees que passen pel cap és molt important. Saber que aquestes sensacions, idees, pensaments intrusius els poden tenir altres nens/es o adults també els pot ajudar a no sentir-se “l’estrany”, pot ser tranquil·litzador.

Conèixer-se significa ser capaços de gestionar-se millor i els permetrà reaccionar més positivament quan experimenten ansietat.

• Valorar-los i ser un bon model a seguir

Per evitar empitjorar els símptomes, s’ha de transmetre als nens la idea que l’ansietat és una emoció normal que tothom pot experimentar i que no afecta l’afecte que la seua família té per ells.

Tractament psicològic per treballar l’ansietat

En primer lloc, cal descartar que hi haja altres dificultats o trastorns que estiguen influint en l’ansietat (dificultats d’aprenentatge, trastorn de la lectura i escriptura, disfunció executiva, TDAH, TEA,..), per això, en alguns casos, aconsellem fer una valoració neuropsicològica completa.

Els tractaments psicològics per treballar l’ansietat en nens i nenes tenen com a objectiu que se senten millor i que tinguen estratègies per afrontar qualsevol situació atemoritzant. 

El que es pretén és que el xiquet substituesca els pensaments negatius que desencadenen l’ansietat canviant l’enfocament, per a què siga capaç de reconèixer els seus comportaments disfuncionals i les experiències passades que li generen estrès i no pensar que els problemes lleus empitjoraran.

Sempre estarà implicada la família, caldrà fer un tractament de psicoeducació a nivell familiar, tant per detectar possibles estressors derivats de la convivència com formar la família per afrontar les diferents situacions que es creen derivades de l’ansietat.