«El desenvolupament infantil és un procés dinàmic, summament complex, que se sustenta en l’evolució biològica, psicològica i social. Els primers anys de vida constitueixen una etapa de l’existència especialment crítica ja que en ella es configurararan les habilitats perceptives, motrius, cognitives, lingüístiques afectives i socials que possibilitaran una equilibrada interacció amb el món circumdant.» Fragment del Llibre Blanc de l’Atenció Primerenca.

Els infants maduren, això ho tenim clar, perquè qui més qui menys ha passat per aquest procés. Però no només ens referim a les fites més visibles del desenvolupament com gatejar, caminar o parlar; es produeix una maduració a nivell del Sistema Nerviós Central (el cervell i la medul·la espinal per entendre’ns), des dels sistemes sensorials fins a aconseguir la conducta funció de l’infant.

Tot i que el xiquet o la xiqueta va madurant totes les funcions de manera paral·lela també podem veure que aquest desenvolupament segueix una estructura, habilitats que s’uneixen per formar blocs funcionals que serveixen a manera d’escala o piràmide, per anar construint noves habilitats.

LA PIRÀMIDE DEL DESENVOLUPAMENT

Alfonso Lázaro Lázaro i Pedro Pablo Berruezo Adelantado ens van regalar aquesta manera tan visual de reflectir el desenvolupament.

Els primers blocs d’aquesta piràmide, la base del nostre desenvolupament, es comencen a formar des que naixem, fins i tot abans. Partint d’aquesta base el nostre Sistema Nerviós Central madura i treballa en habilitats cada vegada més especialitzades. Si algun dels esglaons no està ben construït o no té uns fonaments forts, la piràmide fallarà per un o diversos punts, entorpint el desenvolupament de l’infant.

Els trastorns en el desenvolupament es poden originar en qualsevol d’aquests esglaons. Intervenir-hi des del primer moment amb atenció primerenca és la clau perquè no es produïsca aquest problema en nivells superiors de la piràmide, prevenint possibles dificultats en habilitats del dia a dia que requereixen més destreses.

Ací entra en joc un altre concepte molt important, la plasticitat neuronal.

LA NEUROPLASTICITAT I LA IMPORTÀNCIA DE L’ATENCIÓ PRIMERENCA

Ja ho diu la frase feta, “els infants són de goma”. Tot i que s’ha descobert que la neuroplasticitat és present al llarg de tota la vida, és veritat que quan som menuts, la capacitat del nostre sistema nerviós per activar-se i adaptar-se davant els estímuls repetits és més gran.

Aquesta reactivitat permet que el teixit nerviós puga experimentar canvis adaptatius. Com es tradueix això? Al nostre sistema nerviós li és més fàcil aprendre a processar i reaccionar als estímuls de formes diferents quan més menuts som, en definitiva, la seua capacitat per adaptar-se és més gran.

Per què? Perquè ens resulta més fàcil establir connexions neuronals noves. Això ens permet que el xiquet o la xiqueta, que el cervell de l’infant, aprenga noves formes de fer les coses, noves i adaptatives formes d’afrontar els problemes. Ací recideix la clau de l’atenció primerenca.

LA MOTXILLA CREIX

També hem de tenir en compte un tercer concepte, quan més amunt ens trobem en la piràmide més elements hem de re-organitzar per aconseguir resultats.

Si un nen/a té problemes en el seu aprenentatge acadèmic perquè no escriu bé, hem d’anar retrocedint esglaó a esglaó fins a descobrir quin és el que falla. Potser es deu a un problema de control postural, i observem que està fallant la seua força muscular, l’esquema corporal, i que no té una bona lateralitat, i si baixem més ens adonem que la propiocepció així com el sistema vestibular no estan actuant correctament.

Hem de treballar des de la base per millorar tot això, però nosaltres volem veure resultats a la punta de la piràmide, en el seu acompliment a l’escola. Alhora, el seu sistema nerviós ja ha après a actuar de certa manera davant els estímuls, ja té les seues rutes neuronals per a totes aquestes activitats i li costarà una miqueta més canviar aquesta manera de funcionar que porta utilitzant durant diversos anys.

EL PROGRAMA T’ATENCIÓ PRIMERENCA I LA FAMÍLIA

Però, com hem esmentat abans, la neuroplasticitat és present tot la nostra vida, i tot i que cada vegada necessitem una activació neuronal més gran, perllongar per més temps l’exposició als estímuls, sempre hi ha marge per al canvi.

Un programa individualitzat d’atenció primerenca, és essencial per aportar a l’infant aquests estímuls nous que ens permeten ajudar a reorganitzar les respostes, i quan abans millor perquè som més receptius i evitem que la piràmide cresca sense una bona base.

L’atenció primerenca a més proporciona recursos als pares, millora el coneixement sobre els seus fills i les dificultats que puguen estar abordant en el seu dia a dia; aporta respostes i millora les relacions.