El confinament de març de 2020, fruit de la pandèmia per COVID-19, va ser demolidor per les conseqüències sanitàries, emocionals i econòmiques que va suposar (i segueix suposant), però durant els tres mesos de confinament absolut fins a la “nova normalitat” vam poder veure i gaudir del costat més creatiu de l’ésser humà. Això es redueix a: avorriment i temps.

Sols veure al teu fill/a avorrit/da? Què sol fer per combatre aquesta situació?

En realitat, estar avorrit no és el resultat de no tindre res a fer, sinó més prompte de no tindre res a fer que ens atrega en eixe moment. L’avorriment és considerat una emoció “negativa” i com a tal genera malestar, ansietat, estrés, desmotivació i pèrdua de l’atenció (ja que el nivell d’activació cerebral disminueix), entre d’altres. Per aquest motiu (al costat d’altres com la idea apresa que cal estar fent alguna cosa constantment), apareix una necessitat immediata de combatre’l.

És molt comú recórrer a les pantalles per resoldre aquest problema (mòbil, tablet, televisió, videojocs …), ja que és un estímul atractiu, còmode, ràpid i d’infinit material visual per proveir-se durant hores. Però buscar aquesta fugida inmediata a través de les pantalles és contraproduent ja que impedeix qualsevol possibilitat de deixar florir tots els beneficis que genera l’avorriment.

Com adults/es no hem de satisfer els seus desitjos enfront de estar avorrits (“mare/ pare, m’aburriscccc!  Què faig?”), ni donar-los alguna cosa amb el que jugar o passar l’estona. Són ells i elles a través dels seus propis recursos els que han d’investigar, esbrinar i inventar què fer quan creuen que no tenen res atractiu per fer. L’avorriment fomenta la creativitat.

Quins són els beneficis del avorriment?

Estar avorrits és un moment ideal per connectar amb un mateix, amb les nostres sensacions i emocions, gustos, interessos i preferències. Explorar cap a nosaltres mateixos i cap al nostre entorn reforça habilitats com:

• Autonomia personal.
• Pensament crític.
• Imaginació.
• Flexibilitat cognitiva.
• Tolerància a la frustració.
• Resolució de problemes.

Si un xiquet/a s’avorreix i ningú li diu què fer, ell/a mateix/a acabarà donant amb una forma de entretenir-se. Els xiquets/es necessiten l’oportunitat de fer coses per si mateixos/es, de posar-se les seves pròpies metes, inventar plans i projectes, experimentar, tot això és la millor manera d’adquirir aquestes habilitats. Però no cal impacientar-se, la creativitat necessita temps.

Vivim en una societat en la qual s’ha creat una necessitat de fer coses a tothora, sembla com que “estem perdent el temps” si no es fa res (o no hi ha intenció de fer-ho). Sense adonar-nos, de manera no intencionada i sense cap tipus de maldat, aquesta idea l’estem transmetent als nostres fills i filles que, durant el curs escolar (i fins i tot fins a l’estiu) sempre tenen activitats a fer amb agendes molt marcades i estructurades (de vegades a causa de les dificultats actuals en la conciliació familiar).

No em malinterpreteu, les rutines tenen múltiples beneficis i són una cosa necessària en la infància (i en l’adultesa), però hem arribat a un punt en què no els deixem temps lliure per al joc vs. avorriment. No és recomanable que els xiquets i xiquetes tinguen tot el seu oci dirigit, és convenient que aprenguen a valorar i gestionar el temps. De vegades podem ajudar-los, però en altres ocasions és millor que siguen ells sols els que esbrinen com fer-ho. Vèncer l’avorriment implica esforç. Per això, no hem de donar-los tot fet: ajudar-los (de vegades) sí, però no donar-los la solució.

El joc lliure, imaginatiu i no estructurat és essencial per al desenvolupament infantil.

Postdata: article aplicat a nens i nenes i adults.