Dificultats del Processament Sensorial

La Integració Sensorial és un procés neurològic pel qual les sensacions que provenen del nostre entorn i del nostre cos són organitzades i interpretades per al seu ús.

Tota la informació que rebem sobre el món ens ve a través dels nostres sistemes sensorials. Tots estem familiaritzats amb els sentits del gust, olfacte, vista i oïda, però la majoria no pensem que el nostre sistema nerviós, també sent a través del tacte, del moviment, de la força de la gravetat i de la posició corporal. Normalment, no ens adonem d’açò, a causa de què molts d’aquests processos tenen lloc de forma automàtica, a un nivell inconscient, dins del sistema nerviós.

La nostra ment i el nostre cos estan constantment en acció per a donar resposta a les demandes del món actual. Les sensacions, pensaments i accions que experimentem, són processats i interpretats gràcies a la complexitat d’accions que el nostre sistema nerviós central duu a terme, i aquestes accions reben el nom d’Integració Sensorial.

La Integració Sensorial és la capacitat del Sistema Nerviós Central (SNC) de processar correctament els estímuls sensorials del nostre entorn i generar les respostes adaptades que se’ns exigeixen.

1

Per a la majoria dels xiquets, la Integració Sensorial es desenvolupa de forma natural al llarg de la seua infància, a través de la infinitat d’activitats i estimulacions que reben. No obstant açò, per alguns xiquets, aquest procés d’Integració Sensorial no es desenvolupa de forma tan eficient com hauria de ser. Quan així succeeix, poden fer-se evidents diferents problemes: d’aprenentatge, de comportament o de desenvolupament.

Els problemes de processament sensorial o interpretació dels estímuls sensorials estan relacionats amb un incorrecte funcionament neurològic, que no és el mateix que una lesió neurològica. Simplement el cervell no sap treballar de forma funcional, perquè no té les habilitats necessàries per a integrar la informació sensorial de forma ordenada/òptima. Constantment estem rebent estímuls del nostre entorn i hem d’aprendre a interpretar-los de forma correcta, per a integrar-los a nivell neurològic i aconseguir uns nivells de desenvolupament òptims.

HISTÒRIA

A. Jean Ayres, és la primera a identificar la Disfunció d’Integració Sensorial. Va ser una de les principals terapeutes ocupacionals líders en el desenvolupament de la teoria.

A. Jean Ayres va nàixer en 1920, a Visalia, Califòrnia. De xiqueta, ella es va esforçar en l’aprenentatge, patint problemes similars als quals estudiaria més tard.

Després d’obtenir un màster en teràpia ocupacional i un doctorat en psicologia educacional per la Universitat del Sud de Califòrnia, la Dra. Ayres va començar el seu treball postdoctoral en l’Institut d’Investigació Cerebral UCLA.

Es va interessar per la manera en què els processos sensorials i els desordres de planejament motor interferien en les activitats de la vida diària i de l’aprenentatge, és així com va començar a formular la seua teoria de la Disfunció d’Integració Sensorial.

Observa com aquests xiquets tenien un desordre neuronal que feia ineficient l’organització de la informació rebuda pel seu sistema nerviós. Ella va desenvolupar eines diagnòstiques per a identificar el desordre i proposar un enfocament terapèutic que va transformar la teràpia ocupacional pediàtrica.

En 1972, Sensory Integration Internacional, una organització sense ànim de lucre, es va establir per a seguir amb el treball de la Dra. Ayres. El treball pioner de la Dr. Ayres continua per mitjà de programes educacionals oferts com a part de la missió d’Integració Sensorial Internacional, a través del funcionament de la Clínica Ayres, i a través d’investigacions que segueixen aprofundint, estudiant els constructors de la teoria, desenvolupant proves i avaluant els mètodes usats.

ELS SISTEMES SENSORIALS

Sistema Vestibular

És el sistema encarregat de rebre els estímuls que provoquen els moviments del cap i la gravetat.

Les sensacions vestibulars ocorren especialment durant el moviment, però també quan estem quiets, per acció de la gravetat.

Fa que el cos realitze constantment ajusts posturals enviant informació des dels receptors de l’oïda interna al cervell per saber amb exactitud la nostra posició i així mantenir l’equilibri.

Relacionat íntimament amb el sistema visual i propioceptiu.

Què madura gràcies al sistema vestibular i on es localitzen els seus receptors:

JPG Escola La Gavina pares.014
Quines són les maneres com els nens aconsegueixen en el dia a dia la informació vestibular i que podem aprofitar a casa i a l’escola per estimular:
  • Jugar a tirar el cos enrere.
  • Girar agafant el xiquet/a de les mans.
  • Tombarelles a terra, al llit…
  • Rodar lateralment a terra o sobre un pla inclinat. (Croqueta)
  • Gronxadors, tobogans, etc…
  • Jugar a la corda, gomes, mocador, sambori,…jocs tradicionals.
  • Esports, piscina,…
  • Anar a cavall

Sistema Propioceptiu

La propiocepció és tota informació que rebem a través dels músculs, lligaments i articulacions.

Les sensacions propioceptius ocorren especialment durant el moviment, però també quan estem quiets, ja que els músculs i les articulacions constantment envien informació al cervell per saber amb exactitud la nostra posició i planejar així els moviments.

La propiocepció ens ajuda a estar asseguts en una posició òptima, a sostenir utensilis com la llapissera o la forqueta de forma correcta, a maniobrar en l’espai sense xocar amb les coses, a controlar la força per saber quanta pressió s’ha de fer per agafar la llapissera o els joguets…
JPG Escola La Gavina pares.017

Quines són les maneres com els nens aconsegueixen en el dia a dia la informació propioceptiva i que podem aprofitar a casa i a l’escola per estimular:

  • Botar en el llit o llit elàstic.
  • Caminar a la “carretilla”, jugar a cavall…
  • Corda, circuits de grimpar, esports…
  • Botar dalt d’un baló.
  • Baralla de coixins.
  • Sac de boxejar.
  • Transportar objectes pesats (guardar la compra).
  • Fer flexions.
  • Jugar amb massa, plastelina…
  • Escalar, Karate, educació física,…

Sistema Tàctil

És el sistema més conegut dels tres sistemes sensorials bàsics.

Correspon a l’habilitat del cervell de rebre e interpretar estímuls a través del contacte amb la pell.

És on comença el nostre primer aprenentatge, la nostra relació amb el món.

Marca el límit entre l’entorn i nosaltres.

JPG Escola La Gavina pares.021

Les sensacions tàctils són fonamentals per a les interaccions socials i emocionals.

Quines són les maneres com els nens aconsegueixen en el dia a dia la informació tàctil i que podem aprofitar a casa i a l’escola per estimular:

  • Sorra mullada amb aigua ens ofereix moltes possibilitats de construcció.
  • Argila (massa de pa també). Podem modelar i després ens pot servir per jugar.
  • Aigua. Un líquid màgic. Un pot de plàstic. Embuts i tubs de goma. Diverses temperatures. Colorant alimentari (aigua de remolatxa, …)
  • Pedres. Pals. Conviden a la Creativitat. Per tant desenvolupen la Intel·ligència.
  • Productes de casa: macarrons, llenties, etc … Per ficar coses en un bol i treure-les. Fer collages. etc.

ORGANITZACIÓ DELS SISTEMES.  PROCESSAMENT SENSORIAL

Els sistemes tàctil, vestibular i propioceptiu comencen a funcionar molt prompte, abans del naixement. Aquests sistemes bàsics estan estretament relacionats uns amb altres i formen interconnexions amb altres sistemes sensorials durant la maduració. La interacció entre els sistemes es complexa i necessària per a interpretar una situació amb precisió i realitzar una resposta adequada.

Es denomina processament sensorial a aquesta organització que té el nostre sistema nerviós dels sentits per poder tenir un adequat nivell d’alerta.

JPG Escola La Gavina pares.024

Quan s’observen algunes de les següents característiques en els xiquets, podem pensar que existeixen dificultats de processament neurològic en alguns dels sistemes sensorials. No han d’estar presents totes aquestes característiques per a determinar un problema d’Integració Sensorial; pot ser que només existisquen algunes d’elles.

PROCESAMENT SENSORIAL 1

Aquests símptomes ens indiquen problemes en el processament de la informació sensorial (DIS), la qual cosa podrà derivar en respostes incorrectes, que analitzarem a continuació.

PROCESAMENT SENSORIAL 2

PLANEJAMENT MOTOR

La integració sensorial també guia la manera en que actuem en l’entorn. El planejament  motor (o praxis) és una habilitat important que depèn de l’eficiència de la integració sensorial. Suposa un primer moment que és tenir una idea sobre el que volem fer, planificar l’acció i finalment executar l’acció.

Les accions que planegem, usen el coneixement de les experiències i sensacions que ja hem viscut. Els sistemes tàctil, propioceptiu i vestibular, són particularment importants per a  proporcionar coneixement sobre com moure el nostre cos,  com emprar-lo per actuar en el medi.

És la capacitat d’interaccionar amb els objectes i de resoldre situacions novedoses.

És l’habilitat mitjançant la qual s’aprèn a como usar les mans i el cos en diferents activitats: com es juga amb els joguets, l’ús d’utensilis, l’ús de coberts, ordenar una habitació, etc.

FASES:

  • Ideació
  • Planificació
  • Execució

Què veiem:

PROCESAMENT SENSORIAL 3

 

A QUINS XIQUETS I XIQUETES POT AFECTAR

 Qualsevol xiquet o xiqueta malgrat tenir un entorn favorable en tant a estimulació sensorial, afecte, bona estructura familiar… és susceptible de presentar problemes d’Integració Sensorial. A més, existeixen uns grups de risc de xiquets que té major tendència a presentar problemes d’Integració Sensorial, i són els següents:

  • xiquets adoptats, que han viscut una falta d’estimulació i d’afecte significativa durant els primers mesos o anys de vida.
  • xiquets prematurs, que han nascut amb una immaduresa neurològica significativa i no aconsegueixen assimilar de forma correcta la informació sensorial del seu entorn, a causa de la seua immaduresa.
  • xiquets amb alteracions del desenvolupament o genètiques, que presenten un diagnòstic complex acostumen a tenir problemes d’Integració Sensorial, com una característica més en els seus problemes de desenvolupament

xiquets amb alteracions neurològiques, que presenten un mal funcionament cerebral per una lesió tenen una major predisposició a presentar problemes d’Integració Sensorial

 

CONSEQÜÈNCIES

 Les conseqüències que podem trobar-nos quan el sistema nerviós central no processa de forma adequada la informació sensorial, són algun o alguns dels següents problemes que analitzarem a continuació. És a dir, podrem tenir:

• Xiquets amb problemes d’aprenentatge escolar.

• Xiquets amb problemes d’atenció.

• Xiquets amb hiperactivitat.IMG_3114

• Xiquets amb problemes de coordinació motriu.

• Xiquets amb retard en el llenguatge.

• Xiquets amb alteracions conductuals.

• Xiquets amb alteracions emocionals.

• Xiquets amb problemes de precisió motriu i de manipulació manual.

A continuació detallarem cadascun dels següents grups:

  • Problemes d’aprenentatge acadèmic en el col·legi: els xiquets que no segueixen el mateix ritme d’aprenentatge, que tenen dificultats en el raonament lògic, en la seqüenciació, en la planificació motora, etc. Sovint poden confondre’s amb trastorns de la lateralitat, dèficit d’atenció, retard mental, dislèxia, retard maduratiu, etc. Però en realitat es tracta de problemes en el processament sensorial. Quan el xiquet no aconsegueix el mateix nivell de lectura ni d’escriptura, dificultats en les tasques matemàtiques, en la memorització de conceptes, etc.
  • Problemes atencionals: l’habilitat per a parar esment a un tasca, depèn directament de l’habilitat d’inhibició dels estímuls sensorials innecessaris (sons de fons, informació visual, moviment, postures pròpies…). Quan no existeix inhibició sensorial, es pot observar alta distractibilitat, hiperactivitat o respostes exagerades als estímuls.
  • Hiperactivitat – Hipoactividad (alteració dels nivells d’activitat): també poden aparèixer alteracions en els nivells d’activitat. El xiquet pot necessitar gran quantitat d’estímuls per a estar tranquil i content (xiquets hiperactius), o per contra pot necessitar una quantitat molt xicoteta d’estímuls (hipoactius), aquests són xiquets que sempre solen estar en un racó, sense moure’s massa ni practicar les mateixes activitats de joc que els altres xiquets de la seua edat.
  • Retards psicomotrius en la motricitat fina i/o gruixuda: són xiquets considerats com maldestres, descoordinats, amb dificultat per a practicar esports o realitzar els mateixos jocs motrius que els altres xiquets. Altres presenten dificultats només en la motricitat fina, amb un prensió incorrecta del llapis, dificultat per a enfilar elements, per a pegar, retallar, botonar…
  • Retard en l’adquisició del llenguatge: amb problemes de fluïdesa, de pronunciació, d’expressivitat o de comprensió: són xiquets que presenten nivells de llenguatge inferiors al nivell corresponent per a la seua edat cronològica, sense tenir alteracions auditives ni orals. Alguns xiquets no troben les paraules adequades, presentant dificultats d’expressió i falta de fluïdesa, altres xiquets tarden molt a començar a parlar (als dos anys encara no verbalitzen), o en altres casos podem trobar dificultats en la pronunciació de determinats fonemes.
  • Problemes de regulació de la conducta: els xiquets amb problemes de processament sensorial per hiposensibilitat desconeixen la forma de relaxar-se o tranquil·litzar-se, perquè necessiten constantment rebre estímuls de forma compulsiva. De forma contrària poden ser xiquets hipersensibles que no toleren l’estimulació i sempre estan en constant inhibició (quiets, evitant el moviment, espantant-se amb els sorolls de forma exagerada…).
  • Defensibilitat tàctil: els xiquets amb defensibilitat tàctil responen de forma negativa i exagerada als estímuls relacionats amb el tacte. Per a ells la majoria dels estímuls tàctils són agressius i les seues reaccions davant una abraçada, una carícia o un simple frec entre companys, poden ser d’extrema ansietat o agressivitat, sobretot si el contacte físic es dóna de forma inesperada.
  • Comportaments problemàtics: el xiquet amb problemes en el processament sensorial pot tenir problemes conductuals, que poden ser explicats per les dificultats sensorials. Els xiquets poden ser explosius, poc flexibles als canvis (horaris, distribució…), o poden tenir dificultats en les transicions (canvis d’una activitat a una altra, d’un lloc a un altre…). El xiquet pot mostrar una irritabilitat inexplicable, o pot plorar sobtadament sense motiu aparent… Però en realitat la causa sol ser un desajustament sensorial, a causa de canvis bruscs del tipus d’estimulació, que el xiquet percep com una agressió.

COM SABER SI UN INFANT TÉ UNA DISFUNCIÓ D’INTEGRACIÓ SENSORIAL

 S’ha de fer una valoració. La valoració ha de ser realitzada per un terapeuta ocupacional format en Integració Sensorial. Ha de ser un professional que conega la teoria, avalue i puga interpretar els resultats obtinguts, aplicant posteriorment el tipus d’intervenció més apropiada d’acord amb cada cas individual.

La valoració completa pot durar entre una hora, i una hora i mitja. Algunes de les proves que s’utilitzen són les següents: Observació Clínica estructurada, Qüestionari de Processament Sensorial (Perfil Sensorial), Estimulació vestibular, proves del *SIPT (Test d’Integració Sensorial i Praxi), Observació lliure, i Entrevista amb els pares.

Observació Clínica d’Integració Sensorial: pretén observar els aspectes relacionats amb el desenvolupament, així com el to muscular, la coordinació motriu, les reaccions posturals, la motricitat fina i gruixuda, l’equilibri… Intenta cercar una relació directa entre el processament sensorial i la maduresa neurològica del xiquet, per a determinar si els nivells de desenvolupament estan influenciats negativament per dificultats en el processament sensorial.

Qüestionari de Processament Sensorial (Perfil Sensorial): Dissenyat exclusivament per a detectar possibles alteracions sensorials en els nivells més bàsics, que pogueren interferir en els nivells de desenvolupament. Es tracta de preguntes referents a la vida quotidiana de la criatura, que permeten delimitar què aspectes diaris es desenvolupen amb normalitat, i quins aspectes es veuen influenciats negativament per un mal processament sensorial. El Perfil Sensorial és una prova que detecta les dificultats de modulació sensorial, i les relaciona amb les dificultats de comportament, els problemes emocionals i els retards en el desenvolupament dels xiquets.

Mentre l’Observació Clínica ens dóna una visió concreta dels nivells de desenvolupament i les habilitats o dificultats, el Perfil Sensorial ens permet veure la part més pràctica d’aquestes dificultats. Com està afectant el processament sensorial en la vida del xiquet/a D’aquesta manera, les dues proves es complementen, i permeten obtenir uns resultats més pròxims a la realitat. Una sense l’altra no ens dóna la informació adequada.

Observació Lliure: Ens permet conèixer quins són les motivacions, interessos i eleccions del xiquet. Com interactua en ambients nous, quin és el seu tipus de joc, i quines habilitats de relació i comunicació utilitza.

Estimulació Sensorial: Es realitza en la sala de teràpia. Mitjançant l’aplicació d’aquesta estimulació, s’observen les reaccions posturals, d’equilibri, emocionals i conductuals abans, durant i després de rebre l’estimulació. Les reaccions observades permeten determinar com és processada la informació que rep el xiquet i saber de quina manera està integrant  aquesta informació.

Entrevista amb els pares: Per a determinar característiques més específiques del desenvolupament del xiquet/a, així com el seu comportament i adaptació en diferents entorns, avaluació de les activitats de la vida diària, compartir la informació d’altres professionals, dels professors… A més és essencial per a planificar els objectius de treball sobre la base de les seues preocupacions, interessos i necessitats.

Durant la valoració també es poden emprar, si cal, un altre tipus de proves i de test com:

• Beery-Buktenica Test del Desenvolupament de la Integració Visomotriu (VMI).

• Qüestionari de Coordinació (DCDQ).

• Test Motor Proficiency Bruininks-Oseretsky (Test BOT).

• Escales del Desenvolupament.

QUINA FORMACIÓ HA DE TENIR EL PROFESSIONAL

Per usar la Integració Sensorial com a eina terapèutica, és necessari rebre una formació acreditada, que permeta conèixer de forma exhaustiva la teoria, que capacite al professional per avaluar, interpretar i tractar a xiquets amb Disfunció en Integració Sensorial.

Els professionals que poden rebre de forma completa aquesta formació són únicament els terapeutes ocupacionals.

El Terapeuta Ocupacional és el professional de la salut que avalua la capacitat de la persona per a dur a terme les diferents funcions pròpies de l’edat i del context personal, tenint en compte les característiques individuals: físiques, cognitives, emocionals, de la família i de l’entorn.

En el xiquet la funcionalitat inclou: l’exploració, l’aprenentatge, el joc, la interacció amb el mitjà físic i social, el seguiment de pautes, les reaccions emocionals adequades, la relació amb els altres, la conducta concorde a les circumstàncies… i ve determinada per un correcte desenvolupament psicomotor i un entorn que afavorisca l’estimulació adequada.

Actualment les entitats la formació de les quals és reconeguda internacionalment i als docents de les quals se’ls exigeix un alt nivell de formació teòrica i clínica, són la Universitat del Sud de Califòrnia a EUA, i la Sensory Integration Network del Regne Unit. Aquesta especialització capacita per a poder fer la valoració d’un xiquet/a i aplicar teràpia d’Integració Sensorial**

Es poden trobar centres reconeguts en l’Associació Espanyola d’Integració Sensorial

( www.integracionsensorial.es )

IMG_3405

Contacta!