La disciplina positiva s’entén com l’ensenyament que ajuda a entendre la conducta inadequada dels infants i adolescents, promou actituds positives cap a ells i els ensenya a tenir bona conducta, responsabilitat i destreses interpersonals per mitjà de l’ús dels principis de generositat, estímul i respecte mutu. La disciplina positiva brinda als pares les eines per guiar els fills en forma positiva i efectiva. 

Cal l’ús de la fermesa amb dignitat i respecte. El xiquet/a o l’adolescent prompte aprèn que el seu comportament no donarà els resultats que espera i llavors se sentirà més motivat a canviar la seua conducta. 

Hem de comprendre que els infants i adolescents se senten més desitjosos de complir una regla quan ells mateixos han ajudat a establir-la. 

Causes per les quals els/les fills/es poden desobeir

• Crida d’atenció. Els/les fills/es demanen molt de temps, temps del qual de vegades no disposem i davant d’això, reaccionen de diverses maneres per obtenir el que desitgen. Una és desobeir. La desobediència envers els adults és una arma poderosa per cridar l’atenció. 
• No establir límits clars. Potser hi ha límits instaurats, però no són clars (ho ha de ser tenint en compt la seua edat de desenvolupament). Quan els pares no tenen fonaments dels límits que estableixen, els/les nens/es i adolescents saben que mitjançant una discussió, un enuig o el plor, els pares accediran a la seva comanda. 
• Pocs límits. Quan els límits no estan instaurats, “tot o gairebé tot” és permès. Sense límits els fills i les filles queden desprotegits, no se senten estimats i tenen la responsabilitat de prendre les seues pròpies decisions. En aquest cas la desobediència porta en si una comanda als pares que els posen límits que els guien i els continguen. Hem de tenir en compte que hi ha determinades decisions que només es poden prendre en determinades edats. 
• Excés de límits. En aquests casos, els límits són molt inflexibles i “gairebé tot” està prohibit. Davant d’això els adolescents poden respondre amb la desobediència constant. Els adolescents perceben qualsevol norma com a repressiva de la llibertat. És important donar lloc a una certa negociació. 

Com aplicar la disciplina de manera adequada

• Comunicar els límits. Això s’ha de fer quan hi ha discordança. Cal trobar temps per parlar-ne i establir clarament quin és el límit o la norma, però en un moment de calma, no en el moment d’enuig o baralla.
• Permetre que el vostre fill/a done la seua opinió. Si permetem que ajude a definir les regles, és més probable que les obeïsca. És possible que hagueu de fer algunes concessions. Això està bé perquè, després d’un temps, si la norma no funciona, es pot canviar. 
• Ser coherent. Si la norma és que no pot fer servir el mòbil o jugar fins que faça els deures, llavors ha de ser així cada dia que hi ha classe. És possible que els pares no sempre estiguen d’humor per fer valer els límits, aquesta és una de les raons per les quals ser pare o mare és tan difícil. Una vegada els fills entenen que el seu pare i/o mare farà valer el límit, encara que estiga cansat, deixaran de provar aquest límit. 
• Ser just. Si hi ha alguna cosa que fa sentir que la norma s’ha de canviar o modificar, cal esperar fins a pensar-ho bé i poder parlar-ho entre tots. 
• No oblidar els seus i el nostres valors. Els valors ens fan ser el que som, així que és important que l’infant aprenga aqueixos valors quan s’establisquen els límits.. Primer hem de tindre clar quins són els nostres valors com a persones i com a família. No ens hem de deixar portar pel que altres famílies facen i, per tant, és important tenir una resposta per endavant, per exemple: “Sent que et moleste, però són les nostres normes”. Si davant aquesta resposta el xiquet/a o adolescent respon alguna cosa com “Tant de bo no fos part d’aquesta família!”, cal respirar i deixar-ho passar. Aquesta és una reacció molt normal. Ells proven fins on poden arribar i tracten de molestar quan estan provant. 

Ingredients secrets: calidesa i estructura

Cada vegada que una mare o un pare està frustrat, té l’oportunitat de ser un model de conducta per al seu fill/a. En controlar-se bé, els mostra com fer front a la seua pròpia frustració. Això és possible a través de la pràctica de la disciplina positiva: calidesa i estructura. 

Proporcionar calidesa

• Seguretat emocional i empatia.
• Amor incondicional. 
• Afecte demostrat físicament i verbalment. 
• Respecte pel nivell de desenvolupament. 
• Sensibilitat davant de les seues necessitats. 

Proporcionar estructura 

• Directrius clares de comportament. 
• Expectatives assenyalades amb tota precisió. 
• Raons clarament explicades. 
• Suport per ajudar a obtenir èxit. 
• Creació d’un pensament independent. 
• Negociació.

La responsabilitat com a pares ha de donar resposta a aquestes dues necessitats: afecte incondicional ben manifestat, juntament amb límits i normes clares.

Voler els fills significa proporcionar-los condicions aptes per al seu desenvolupament integral, donar-los afecte, però també ser un referent d’autoritat, posar-los límits i ensenyar-los a respectar els drets dels altres, perquè els facen competents per conviure, aprendre, crear, produir i fer-se responsables del propi futur.