Cada 8 d’octubre es commemora el Dia Internacional de la Dislèxia. Una data per a sensibilitzar sobre este trastorn específic de l’aprenentatge que afecta milers de persones arreu del món. Al CEI València aprofitem este dia per a parlar sobre les rutes de lectura implicades en el procés lector i com la seua alteració pot generar diferents tipus de dislèxia: la dislèxia lèxica o visual i la dislèxia fonològica.

Què és la dislèxia?

La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge que dificulta la lectura i l’escriptura de manera fluida i precisa.
No està relacionada amb la intel·ligència ni amb la falta d’esforç, sinó amb una diferència en el processament neurològic del llenguatge.

Les persones amb dislèxia poden presentar diferents tipus de dificultats en funció de quina ruta de lectura es veja afectada.

La ruta lèxica o visual: llegir d’una ullada

Què és la ruta lèxica o visual?

La ruta lèxica (també anomenada visual o directa) és la que utilitzem quan reconeixem una paraula d’una sola ullada, sense necessitat de llegir-la lletra per lletra.
Esta via ens permet llegir paraules conegudes de manera ràpida i automàtica, accedint directament al seu significat.

Funció: reconéixer paraules familiars globalment.
Depén de: la memòria visual de paraules (el nostre “diccionari visual” intern).

És essencial per a:
• Paraules freqüents: casa, cotxe, taula.
• Paraules amb ortografia irregular: ou, quiosc, examen.
• Una lectura fluida i comprensiva.

Quan la ruta lèxica falla: dislèxia visual o superficial

Quan esta via es veu alterada, parlem de dislèxia lèxica o visual.
Les persones que la presenten solen llegir de forma sil·làbica i lenta, fins i tot paraules molt conegudes, i tenen dificultats amb l’ortografia irregular.

Dificultats típiques:
• Lectura sil·làbica o molt pausada.
• Errors de regularització (huvo per ou).
• Confusió entre paraules semblants (ànec/pal, casa/caça).
• Ortografia deficient: omissió, substitució o inversió de lletres.
• Dependència excessiva de la lectura “pels sons”.

Estratègies per a millorar la ruta lèxica i visual

Exposició visual repetida
• Lectures repetides de textos curts.
• Targetes de paraules (paraula + imatge + frase).

Entrenament de la memòria ortogràfica
• Dictats visuals: mostrar la paraula uns segons i demanar que l’escriguen.
• “Caça de paraules”: buscar un terme concret dins d’un text.

Lectura global i comprensió
• Recolzar la paraula escrita amb imatges o pictogrames.
• Jocs de memòria (parelles paraula-imatge).

La ruta fonològica o sublèxica: llegir a través dels sons

Què és la ruta fonològica?

La ruta sublèxica o fonològica convertix lletres en sons. És la via que fem servir per a llegir paraules noves o inventades aplicant les regles de conversió grafema-fonema (lletra-so).

Funció: transformar lletres en sons.
Clau: fonamental per a aprendre a llegir i escriure correctament.

És útil per a:
• Paraules desconegudes o inventades (fotino).
• Idiomes “transparents” com el valencià o el castellà.

Quan la ruta fonològica falla: dislèxia fonològica

Quan esta ruta es veu afectada, parlem de dislèxia fonològica o indirecta.
En este cas, la persona no pot llegir paraules noves sonant-les i depén de reconéixer-les visualment.

Dificultats típiques:
• Incapacitat per a “sonar” lletres o llegir pseudoparaules.
• Lectura incorrecta de paraules desconegudes (gratul, pilor).
• Substitució o eliminació de síl·labes semblants (ploma → pla).
• Problemes en escriptura fonètica (omissions o substitucions).
• Lectura més lenta en textos amb paraules poc freqüents.

Estratègies per a reforçar la ruta fonològica

Consciència fonològica
• Segmentar paraules en síl·labes i fonemes.
• Treballar rimes i al·literacions.
• Manipular sons (afegir, llevar o canviar fonemes).

Relació grafema-fonema
• Practicar sons de lletres amb jocs o cançons.
• Jocs de “so inicial” (quina paraula comença amb /m/?).
• Lectura de pseudoparaules.

Lectura sil·làbica
• Ús de famílies sil·làbiques (ma-me-mi-mo-mu).
• Construcció de paraules amb síl·labes mòbils.

Escriptura guiada
• Dictats curts de síl·labes o pseudoparaules.
• “Escoltar i escriure” sons aïllats.

En resum: cada lector té el seu propi camí

La lectura implica dues rutes complementàries: la lèxica (visual) i la fonològica (auditiva), i totes dues són necessàries per a una lectura eficient i comprensiva.
A través del treball des de la neuropsicologia, podem identificar quina d’elles presenta més dificultats i així dissenyar estratègies específiques per a cada alumne o alumna, fomentant un aprenentatge més inclusiu i personalitzat.

En el Dia Internacional de la Dislèxia

Des del CEI València volem recordar que la dislèxia no definix la capacitat ni el potencial d’una persona.
Amb la comprensió adequada, l’acompanyament professional i les estratègies correctes, totes les persones poden aprendre a llegir i escriure amb èxit.