Els nadons solen mirar-se les mans. És un moment màgic quan comprenen que són seues i les poden moure a plaer. A partir d’ací comença un camí per perfeccionar i refinar els moviments manuals que ens portaran a poder escriure, lligar cordons i fins i tot tocar algun instrument.

En agafar un objecte, la mà passa per diferents estadis:

• Primer solem agafar un objecte amb la totalitat del palmell, utilitzant els dits, excepte el polze, per estabilitzar l’objecte. Alhora que el moviment dels dits es dissocia, l’objecte comença a separar-se del palmell de la mà.
• Sobre els huit mesos ja som capaços de fer una prensió digital, utilitzant els dits, però fent servir els coixinets d’aquests i no la punta per subjectar-lo.
• Normalment, entre els nou i els dotze mesos, s’aconsegueix formar una pinça entre el polze i l’índex.

Encara que tinguem una subjecció funcional hem de refinar les nostres habilitats per aconseguir la majoria de fites. Es requereix precisió i destresa per adquirir tots els moviments que la nostra mà pot arribar a fer i aquests depenen molt dels sistemes sensorials. Sense el sistema propioceptiu no sabem amb quina força agafem alguna cosa, sense el tàctil no sabem què estem agafant, sense el sistema visual ens costaria ubicar allò que volem assolir.

EL QUE MÉS ENS PREOCUPA

Una de les coses que més ens preocupa és la subjecció del llapis. Que un xiquet o xiqueta tinga problemes en escriure significa que tindrà problemes en tot el desenvolupament escolar.

En agafar un llapis, la informació sensorial es combina perquè aconseguim fer-ho de forma funcional. Com és el llapis, la millor manera de posicionar la nostra mà per agafar-lo, el seu pes per no utilitzar molta o poca força.., tota aquesta informació ve aportada pels nostres sentits. Necessitem aprendre la noció del nostre propi cos i la situació del llapis a l’espai.

ETAPES EN EL DESENVOLUPAMENT DEL AGARRE DEL LLAPIS

La imatge superior mostra com va evolucionant l’agarre del llapis fins a aconseguir una pinça funcional, amb això em referesc que ens permeta escriure durant un temps llarg sense cansar-nos, amb lletra llegible i neta. Això és important, ja que de vegades volem que el nostre fill/a aconseguesca la pinça trípode perfecta, però ell o ella és perfectament funcional sense adquirir-la a la perfecció.

Actualment l’edat en què iniciem l’escriptura és molt primerenca i moltes vegades el cos no està preparat per fer aquests moviments tan concrets, que requereixen una motricitat fina molt desenvolupada, per això sorgeixen tants problemes a l’hora d’aprendre a escriure.

A Teràpia Ocupacional treballem les habilitats que ens permeten arribar a aquesta pinça funcional. No només la dissociació dels dits o la força del agarre, també el control postural per poder mantenir-se assegut, la força escapular per aconseguir la resistència necessària o la propiocepció per poder ser conscients de la força o els moviments de la mà per així aconseguir que el xiquet o xiqueta arribe a ser funcional i l’escriptura no siga una barrera a l’aprenentatge.