La tornada a les aules després del descans estiuenc sol generar emocions contradictòries. Mentre alguns xiquets esperen el retrobament amb entusiasme, per a molts altres la idea de tornar al col·legi genera rebuig, apatia o ansietat. Acompanyar aquesta transició requereix comprendre què hi ha darrere d’aquesta negativa i oferir eines concretes.

Les causes més habituals

• Canvi dràstic de rutina: Passar de la flexibilitat horària, el joc lliure i el temps en família a horaris estrictes i demandes acadèmiques.

• Por del que és desconegut: Canvi d’etapa, d’aula, de professors de referència o de companys.

• Experiències prèvies complexes: Dificultats acadèmiques no detectades, sobrecàrrega sensorial o problemes en les relacions socials (conflictes amb iguals, aïllament, incomprensió).

Pataleta o fòbia escolar?

És essencial diferenciar entre la simple «peresa» postvacacional i un problema sever. La pataleta (o rebequeria) és una reacció passatgera de frustració sense una por paralitzant darrere, mentre que la fòbia escolar implica una por intensa i una ansietat anticipatòria, que impedeix al xiquet assistir al col·legi.

La fòbia escolar es manté en el temps i el seu desencadenant és una qüestió relacionada amb el col·legi, a més poden aparéixer símptomes físics com angoixa, mal de cap, diarrea o febra. Els símptomes milloren els caps de setmana i festius, tornant a aparéixer amb l’arribada del col·legi.

Cada xiquet pot expressar-se d’una manera i requereix un ritme diferent d’adaptació, l’important és detindre’s a observar si es produeix un avanç constant, encara que siga xicotet, i una disminució progressiva de l’estrés conforme s’habitua a la rutina i als companys. Si detectem un problema que s’allarga en el temps, és necessari consultar amb el col·legi i amb un psicòleg infantil.

Gestió de la crisi en el moment (eixida de casa o entrada al col·legi)

El millor moment per a gestionar una crisi és abans que aparega. Si anticipem una possible explosió emocional, preparar el terreny el dia, o dies abans, és la millor estratègia (marcar els passos que se seguiran, resoldre dubtes previs, posar paraules a les seues emocions i preparar entre tots un pla per si el xiquet/a es desborda). Així aconseguim reduir l’estrés de tota la família.

Si la crisi esclata en el moment, aplica aquestes pautes directes:

• Baixa a la seua altura: Ajup-te perquè els teus ulls estiguen al mateix nivell que els seus. Reduïm la sensació de confrontació.

• Utilitza el contacte físic regulador: Si ho permet, dona-li una abraçada ferma, almenys 20 segons, és el temps necessari perquè el nostre cervell comence a segregar oxitocina.

• Mantín la teua veu baixa i pausada: La teua calma és la seua àncora. Si et mostres nerviós, confirmes la seua percepció que «alguna cosa dolenta passa».

• Evita els raonaments llargs: Un cervell bloquejat o inundat pel plor no processa la lògica. No expliques la importància d’anar al col·legi en ple pic de malestar.

• Metes xicotetes: arribar al col·legi pot ser una meta molt gran en ple moment d’explosió, però perquè les coses continuen fluint, podem marcar metes xicotetes que desvien la seua atenció: Qui es posa les sabates abans? És més ràpid baixar en ascensor o per les escales? Cridar un company per trobar-nos pel camí o 5 minuts abans a la porta també és una manera de desviar el focus, tindre una meta més xicoteta i agradable i recordar-los als nostres fills un dels grans plaers de tornar al col·legi, retrobar-se amb amics i amigues que fa setmanes que no veiem.

Eines visuals

L’ús de suports visuals permet estructurar el dia a dia, finalitzar etapes i aporta un canal segur per a expressar estats d’ànim. Hem recopilat alguns recursos d’Arasaac que poden ser d’ajuda:

• Jo no vull anar al col·legi: https://arasaac.org/materials/es/7109
• Autoinstruccions per a l’organització: https://arasaac.org/materials/es/4626
• Un col·legi nou: https://arasaac.org/materials/es/6575
• Rutina del matí: https://arasaac.org/materials/es/6225
• Les meues vacances s’acaben: https://arasaac.org/materials/es/3769

Sempre hem d’entendre d’on ve aquesta negativa a anar al col·legi i veure si es manté en el temps; si aquest és el cas, analitzar què ocorre dins del col·legi i les dificultats a les quals s’enfronta el xiquet és necessari per a assegurar la seua permanència en els estudis i el seu benestar.

Si notes dificultats en el teu fill o filla durant el curs escolar, pots recórrer a l’equip del CEI València per a ajudar-te a entendre les seues necessitats i posar en marxa les ajudes i els suports necessaris per al benestar de tota la família.

Paula Monros Mayans (CV 44600855)
Terapeuta Ocupacional en CEI València
Especialitzada en Integració Sensorial per CLASI (Collaborative for Leadership in Ayres Sensory Integration)
paulam@ceivalencia.com