El desenvolupament de qualsevol persona és un procés global que s’alimenta de tots els sentits: vestibular, propiocepció, tacte, oïda, visió, gust, olfacte, …. Les sensacions informen els circuits neuronals que es van creant en l’infant. Per això, l’estimulació apropiada per a un xiquet/a petit ha de ser a través dels sentits i sempre amb una base lúdica.

En jugar amb el nen -seguint un programa d’estimulació- li obrim un panorama d’oportunitats i d’experiències que li faran explorar, adquirir destreses i habilitats d’una forma natural. A través de jocs compartits amb els pares, adequats a cada etapa evolutiva, els xiquets i xiquetes tenen l’oportunitat de potenciar la seva capacitat natural d’aprendre a través dels sentits.

Aquests jocs generen diversió i alegria en l’infant al mateix temps que equilibri emocional ja que són jocs realitzats en el context de la relació materno-filial i paterno-filial.

Dins de l’àrea d’estimulació temprana oferim tres tipus d’actuacions possibles:

1. Per a aquells pares que volen saber si “tot va bé”. Es tractaria de xiquets i xiquetes amb desenvolupament normal. En aquest cas, l’estimulació la realitzen a casa els pares, que acudeixen al CEI València, mensual o bimensualment, per fer un seguiment del desenvolupament normal de l’infant. Els pares són informats de l’evolució del nen respecte a la seva edat cronològica. S’estableix un xicotet programa d’estimulació sempre en base a jocs i les activitats de la vida diària.
2. Quan la intervenció terapèutica és necessària. La intervenció és realitzada per l’equip del centre en funció de la valoració realitzada. En cada cas s’estudia i actua des d’una perspectiva transdisciplinar, depenent de l’edat i dificultats del xiquet o xiqueta. En el cas que la criatura reba teràpia en un centre d’atenció temprana la nostra tasca és complementar aquesta intervenció.
   La consulta es pot efectuar davant la presència de:
   • Retards en el desenvolupament motor o cognitiu, en la coordinació, en el llenguatge, les habilitats socials o l’adquisició d’aprenentatges.
   • Diagnòstic mèdic d’alguna patologia, neurològica o metabòlica, de síndromes genètics o de simples trastorns alimentaris.
   • Desordres en la conducta, com irritabilitat extrema (per exemple plor excessiu en nadons sense causa mèdica), dificultats en l’alimentació o en el son, por i ansietat, dificultats en la capacitat de jugar sol o amb altres xiquets i xiquetes, o baix nivell d’activitat en nadons o nens.
3. Cursos per a pares. L’objectiu és resoldre dubtes i ensinistrar els pares en tècniques senzilles que els permeten tant, avaluar aspectes poc complicats del procés de maduració, com, estimular de manera més eficient als seus fills. Es tracta de dotar els pares d’instruments eficaços per enfrontar de manera adequada les primeres i més senzilles dificultats del procés de criança.