L’any escolar sempre és emocionant, el xiquet o la xiqueta s’exposa a nous estímuls i experiències. Un moment d’aprenentatge com aquest de vegades resulta massa aclaparador i apareixen senyals que el nen o la nena necessita una mica més d’ajuda de la que creiem al principi. Així, ens centrarem en aquest article a distingir els problemes que poden sorgir relacionats amb la Integració Sensorial i oferir-vos algunes ajudes per identificar-los. 

DE QUÉ PARLEM QUAN PARLEM D’INTEGRACIÓ SENSORIAL?

La Integració Sensorial és un procés neurològic pel qual les sensacions que provenen del nostre entorn i del nostre cos són organitzades i interpretades generant les respostes adaptades que se’ns exigeix.

Tota la informació que rebem sobre el món ens ve a través dels nostres sistemes sensorials. Gust, olfacte, vista, oïda, tacte, així com el sistema propioceptiu, que proporciona informació del nostre moviment i força i el vestibular, que proporciona informació sobre la força de la gravetat i la nostra posició respecte a aquesta. 

Normalment no ens adonem d’això, ja que molts d’aquests processos tenen lloc automàticament, a un nivell inconscient, a través de la infinitat d’activitats i estímuls que rebem. No obstant això, per a alguns xiquets, aquest procés d’integració sensorial no es desenvolupa tan eficientment com hauria de ser. Quan passa així, es poden fer evidents diferents problemes: d’aprenentatge, de comportament o de desenvolupament.

Així, la pregunta que ens hem de fer és com reconèixer aquests problemes de processament per poder acudir al professional adequat a temps. Presentarem una xicoteta relació de com podem observar una dificultat en cadascun d’aquests sistemes i les conseqüències visibles al dia a dia d’un xiquet o xiqueta. 

ELS SISTEMES SENSORIALS

Aquests sistemes bàsics estan estretament relacionats els uns amb els altres i formen interconnexions amb altres sistemes sensorials durant la maduració. La interacció entre ells és complexa i necessària per interpretar una situació amb precisió i fer una resposta adequada.

Quan s’observen algunes de les característiques següents en els xiquets i xiquetes, podem pensar que hi ha dificultats de processament neurològic en alguns dels sistemes sensorials. No han de ser presents totes aquestes característiques per determinar un problema d’Integració Sensorial; potser només n’hi haurà algunes.

Sistema auditiu: reacciona de forma negativa a sons forts o es tapa les orelles freqüentment enfront de certs sons. No només poden haver-hi reaccions negatives, també pot aparèixer una sobreexcitació o distreure’s fàcilment amb sons que altres no perceben.

Sistema visual: el que primer podem relacionar són les molèsties davant de llums forts o l’atracció els patrons de llums. Però si aquest sistema està alterat també podem veure dificultat en el contacte visual o en la percepció de la profunditat i en els canvis de pla, això es podrà veure reflectit a pujar i baixar escales per exemple.

Sistema gustatiu i olfactiu: evita aliments, sobretot per problemes de textura. Sempre olora els objectes encara que no siguen menjar o reacciona a les olors de forma desproporcionada. 

Sistema propioceptiu: xoca amb les persones, objectes o mobles amb freqüència. Sembla més tou que altres infants, més flexible o flàccid i es cansa amb facilitat. Camina de puntetes o té un mal control postural.  

Sistema tàctil: evita els jocs manipulatius amb elements com fang, plastilina, pintura de dits… També és comú que li moleste estar descalç/a sobre la sorra o l’herba. Pot mostrar rebuig davant de determinades peces de roba, pot picar-li o notar molta calor. S’irrita fàcilment o es posa agressiu davant la proximitat d’altres persones o quan algú li toca accidentalment. 

D’altra banda, poden ser xiquets i xiquetes que busquen tocar molt els altres, buscant una exploració molt tàctil. També es poden mostrar insensibles al dolor, no es queixa encara que siga important. 

Sistema vestibular: ací podem observar dues reaccions oposades, el xiquet que busca l’estímul, amb moviment constant, a qui costa estar assegut molt de temps, o al contrari, podem veure infants molt quiets, solen ser tranquils i rebutgen els jocs de moviment i els costa jugar amb altres nens, intentant evitar aquests estímuls. 

Aquests indicis ens poden ajudar a identificar problemes en el processament sensorial que afecten el dia a dia de l’infant. Aquests, al seu torn, poden causar dificultats més grans ja que entorpeixen processos com l’atenció, la motricitat fina i gruixuda o la relació amb els altres, per exemple, poden aparèixer problemes en l’aprenentatge acadèmic a causa d’un mal processament del sistema propioceptiu: dificultats en els jocs o gimnàstica a causa d’una mala coordinació, problemes amb l’escriptura o retallar a causa de la motricitat fina o comportaments disruptius a classe a causa de la necessitat de moviment. 

De la mateixa manera, poden aparèixer rebequeries a l’hora dels menjars a causa d’un sistema tàctil hipersensible, que dificulta la tolerància a moltes textures o problemes a l’escola, ja que sol passar que aquests xiquets i xiquetes interpreten frecs o xicotets xocs inesperats com a veritables atacs i la seua reacció resulta desmesurada. Així, moltes vegades observem un problema de conducta, però en realitat la causa sol ser un desajust sensorial, a causa de canvis bruscos del tipus d’estimulació, que el xiquet o xiqueta percep com una agressió.

I AMB TOTA AQUESTA INFORMACIÓ

Els signes poden ser diversos i no presentar-se de manera clara, canvien de xiquet a xiquet; el més important és observar i veure si gaudeix amb les activitats del dia a dia, amb l’escola, jugant amb els seus amics, amb les rutines diàries… 

Si l’infant mostra ansietat elevada, tristesa, desmotivació, enuigs constants o qualsevol mostra similar continuada a el temps, cal acudir a un professional perquè significa que alguna cosa impedeix que gaudesca del seu aprenentatge i desenvolupament. 

La professional ha de fer una valoració, en el cas de les dificultats a nivell sensorial, ha de ser una terapeuta ocupacional formada en Integració Sensorial qui la faça. A més, sempre s’han de fer reunions amb els pares, l’escola… per conèixer de primera mà com està afectant el xiquet a la seua vida diària i formar un canal de comunicació per poder conèixer les necessitats de l’entorn, formant així una intervenció adequada tant per al xiquet o xiqueta com per a aquells que l’envolten.