Ara que ja fa bon temps vos portem una col·lecció de jocs per a tota la família, per treure partit del temps a l’aire lliure.
Son jocs que em jugat de menuts/des i que afavoreixen el desenvolupament mentre ho passem bé. Adapteu-los a les vostres necessitats per tal de gaudir com cal.
I no podem començar amb un joc millor que el Sambori. Una mica d’espai, un guix i si volem fer-ho difícil, una pedra. No necessitem res més.
Treballem l’equilibri dinàmic i si introduïm la pedra, l’estàtic també. La coordinació motora bilateral i la concepció dels nombres també son molt importants. Podem fer el sambori tan llarg com vulguem, més o menys difícil, inclòs jugar per equips, on l’equip contrari és qui llança la pedra.
Dues línies a terra i un mocador. En aquest joc el nombre de persones és important, quantes més millor.
El director del joc tindrà un mocador i es col·locarà al mig del camp. Les persones de cada equip es numeren i es col·loquen rere les seues respectives línies. Quan està tot llest el director del joc crida un nombre i les persones de ambdós equips amb aquest nom eixiran corrent a pel mocador. Han d’intentar agafar-lo i portar-lo rere la línia del seu equip sense que l’altra persona el toque.
Ací treballem el temps de reacció, la velocitat, l’atenció i la inhibició d’impulsos i és clar, tot el que involucra els jocs per equips.
Si voleu pujar la dificultat, col·loqueu una corda amb mocadors de diversos colors. Ara també hi ha que estar atents al color correcte!
Ací anem a necessitar un sac, llençol o similar i tant d’espai com vulguem. Com el nom indica és una carrera en la qual hem de botar amb els peus junts per avançar.
Si el nostre objectiu és treballar l’equilibri dinàmic, la força i la resistència, este és el joc ideal.
Podem optar per altres variants, com quan dues persones col·loquen sols una cama al mateix sac, en una cursa a tres cames, treballant la comunicació i la flexibilitat (mental).
Un joc molt adaptable a tots el nivells de dificultat. Des de fer la serp a terra, la barca, jugar en solitari o en grup, la corda es un dels jocs clàssics de la Pasqua. Qualsevol cançó pot ser adaptada i es poden arribar a aconseguir coreografies molt interessants.
Els ulls deuen de fer bons seguiments visuals per tal d’acompanyar la corda; el ritme i la anticipació del moviment (feedforward) són indispensables per poder botar, així com la coordinació; també podem treballar la memòria amb les cançons o els números per contar els bots. És un clàssic que mai falla!
No hi ha límit de participants i les normes són molt senzilles: una persona paga de cara a la paret i sense mirar els altres participants ha de dir: “Un, dos, tres, pollito inglés, a la pared”.
Mentre que la persona que paga canta aquesta tonada, els/les altres han d’intentar moure’s el més ràpid possible per arribar a tocar-la. Però compte! Quan la persona acaba la cançó és deu girar i si veu algú moure’s l’enviarà al principi.
És un joc ideal per treballar la inhibició d’impulsos i l’atenció, també entra en joc l’equilibri estàtic i la rapidesa de resposta.
Ja siga amb la boca o amb la mà, aquestes curses són idònies per a la Pasqua. Qui vol fer-ho fàcil bullirà l’ou abans, qui no…
Poder dissociar el moviment del cap o la mà, en cada cas, és indispensable per arribar intactes a la meta; l’equilibri també participa.
Si ho fem amb la mà podem treballar la força i la prensió de la cullera.
Si ho fem amb la boca treballem pràxies orals i la força dels llavis.
La cursa es pot fer tot el difícil que necessitem, amb més o menys obstacles, segons les capacitats de cada un.
Aquests son sols alguns dels jocs més clàssics que podem trobar a la memòria del adults i no tan adults.
Però sou lliures d’investigar o inclòs crear els vostres jocs de Pasqua, sols us demanem que no deixeu de jugar i, sobretot, de fer-ho a l’aire lliure!
Bones Pasqües a totes i tots!