LA METACOGNICIÓ: la importància d’entendre com aprenem.

La metacognició és la capacitat per saber sobre els nostres propis processos cognitius i, a més, permet controlar la pròpia cognició i ajudar el desenvolupament de les tasques i l’aprenentatge. Els seus dos components principals són:

EL CONEIXEMENT (Saber el qué):

  • Adonar-se de la manera com aprenc i què m’ocorre quan aprenc.
  • Consciència dels processos cognitius que utilitze en el procés d’aprenentatge.
  • Consciència dels motius i les intencions que són la base de les estratègies utilitzades en el procés d’aprenentatge.

L’AUTOREGULACIÓ (Saber com):

  • Identificar i seleccionar estratègies adequades.
  • Posar atenció i ser conscients del que s’està fent i del resultat que s’està obtenint.
  • Avaluar i reflexionar sobre el procés d’aprenentatge.

Des de l’educació, la metacognició és especialment important ja que permet a l’alumne valorar els pensaments propis i possibilita reconèixer, orientar i millorar el seu propi procés d’aprenentatge. Els estudiants amb una bona autoregulació i bones estratègies metacognitives són aquells que:

  • S’autoavaluen per veure si les estratègies utilitzades han estat adequades.
  • Busquen senyals de progrés.
  • Demanen ajuda als docents o als pares.
  • Creen noves estratègies d’aprenentatge per millorar.
  • Estableixen objectius realistes, es planifiquen i gestionen el temps.
  • Trien les condicions físiques i socials adequades per facilitar l’aprenentatge.
  • Utilitzen recursos fora de l’aula (cercar informació a Internet, biblioteques, etc.).
  • Són persistents i es mantenen a l’activitat malgrat la dificultat o la distracció.
  • Repassen la informació.
  • Són conscients de les seues pròpies fortaleses i debilitats.

metacognición-ceivalencia

ESTRATÉGIES PER A ACTIVAR LA METACOGNICIÓ

  • Creació de paraules clau:

Es tracta de generar unes paraules clau que resumeixin un tema determinat que estan estudiant. La creació de paraules clau és una manera interessant de reforçar la consciència del propi coneixement. Això permet gestionar millor el temps d’estudi i dedicar més esforç a les matèries que resulten més complexes.

  • Pensant en veu alta:

Aquesta activitat es fa per parelles. Un resol la tasca explicant en veu alta els seus pensaments i sentiments durant el desenvolupament de la mateixa, mentre que el company va anotant tot allò que escolta, reflexionant i identificant possibles errors.

  • Abans pensava, ara pense:

Aquesta s’utilitza per ajudar a reflexionar sobre com el seu pensament sobre un tema o qüestió ha canviat al llarg del temps. A més de desenvolupar les habilitats de raonament, aquesta rutina també desenvolupa les seues habilitats metacognitives. Es pot utilitzar després de llegir informació nova, veure una pel·lícula, escoltar una
conferència, un debat a l’aula o en finalitzar una unitat didàctica. Se’ls demana que reflexionen, ho escriguen i, després, comparteixen les idees, i expliquen els canvis de pensament.

  • Diari d’aprenentatge:

Un instrument molt útil és el dossier que recull de forma sistemàtica i organitzada els treballs durant una unitat didàctica o un curs acadèmic. Això promou el desenvolupament de la reflexió, l’anàlisi crítica o l’autoavaluació, cosa que impulsa el desenvolupament metacognitiu. En el context de matemàtiques, per exemple, podria detallar com van treballar per comprendre un problema, com van intentar resoldre’l, com van canviar l’esquema que estaven usant inicialment i com, finalment, van arribar a la solució i la van comprovar.

  • Aprenent a aprendre:

Fer preguntes a casa també ajudarà els xiquets i xiquetes a començar a fer servir estratègies metacognitives en les seues tasques escolars. Per a molts xiquets/etes, especialment aquells amb diferències d’aprenentatge, això pot ser més difícil del que sembla. Si el vostre fill o filla té dificultats per llegir un text llarg, feu-li preguntes que l’ajuden a utilitzar les seues habilitats metacognitives per intentar un enfocament diferent.

● Què creus que et dificulta treballar en aquest document en aquest moment?
● Quines estratègies t’han ajudat abans a tenir èxit en textos semblants?
● Pots fer servir aquestes idees per ajudar-te amb la feina que estàs fent ara?

  • Dóna’t un respir:

Podem fomentar descansos durant l’estudi per reflexionar sobre el propi aprenentatge. La meditació sembla millorar també la metacognició. Sense oblidar el para, pensa i actua, essència del bon funcionament executiu, que podem i hem de promoure a qualsevol etapa educativa.

Perquè els estudiants puguen utilitzar de forma adequada aquestes estratègies necessiten temps per practicar-les, un feedback adequat i la interiorització de les estratègies perquè arriben a automatitzar-se, sense oblidar-nos de la motivació. Com més puga el xiquet/a entendre el seu procés d’aprenentatge, més fàcil serà per a ell/a descobrir quines estratègies i suports funcionen millor.

 

Contacta!