L’etapa de l’adolescència requereix que pares i fills siguen conscients dels canvis emocionals que s’estableixen a les relacions familiars i socials.

A causa d’aquests canvis, la comunicació entre pares i fills pot ser complicada, ja que als adolescents els costa molt expressar els sentiments o les necessitats que tenen.

A més, hi ha els salts generacionals, que haurien de ser una oportunitat per fer front al repte d’orientar els adolescents i permetre que l’experiència dels pares els ajude a preparar-se per ser adults amb una bona autoestima que els permeta prendre bones decisions.

La comunicació entre pares i fills no és senzilla i està subjecta a distorsions a causa de la percepció subjectiva de cada part, per la qual cosa és important definir i veure quins estils de criança i comunicació s’usen per afavorir un entorn lliure d’expressió i assegurança.

Estils de comunicació i criança

• • Autoritari: els pares imposen les normes i els límits. Se sol utilitzar un estil de comunicació on es prima l’autoritat i es mostra poc afecte. En aquest cas, els pares poden cridar, renyar, culpar i no escoltar allò que els adolescents volen transmetre.

• Democràtic: les normes es negocien entre pares i fills i l’estil de comunicació que es duu a terme és assertiu. En aquest cas, les dues parts diuen el que pensen i senten, respectant-se les opinions de tots dos, sense agredir ningú.

• Permissiu: els pares solen posar poques normes i límits als fills, però en canvi es presenten alts nivells d’afecte. L’estil de comunicació que es duu a terme sol ser el passiu, en què les persones no solen opinar per no crear un conflicte i fan la impressió d’adoptar la visió de l’altra persona i no la pròpia.

Errors de comunicació entre pares i fills adolescents

• Generalitzar: Retreure a l’adolescent el seu comportament. Com, per exemple: “No ajudes mai a parar taula”, “No m’escoltes quan t’explique alguna cosa”, “Sempre fas el que et dóna la gana” …
• Criticar, maltractar i qualificar negativament: Retreure coses sense importar el lloc o les persones Què es troben presents, culpar o insultar. Com, per exemple: “Eres un inútil”, “No serveixes per res” …
• Fer cas omís quan l’adolescent parla: Quan els fills expliquen els problemes i els pares estan pensant en les seues coses (treball, casa…).

Com millorar la comunicació entre pares i fills adolescents

• Busca el moment propici per comunicar-se amb els adolescents i intentar que no utilitzen dispositius tecnològics o altre tipus de distraccions. Per exemple, a l’hora de dinar o sopar.
• Parar atenció a allò que els fills volen dir i deixar-los acabar, sense utilitzar l’afegitó de “Ja sé el que em diràs, jo també he estat adolescent”. Si fem servir frases com aquestes, tallarem la seua comunicació amb el que els costa expressar el que senten, això no ho afavoreix.
• Usar un estil democràtic i assertiu de comunicació.
• Controlar els impulsos i mostrar tranquil·litat, evitant crits i amenaces. Cal utilitzar missatges constructius.
• No jutjar ni donar lliçons ja que, si qüestionem la seua conducta constantment, estarem posant una barrera entre tots dos. És millor canviar les acusacions o judicis a peticions, per no ferir-ne la personalitat. Per exemple: En comptes de “Sempre tens l’habitació feta un desastre, no eres gens ordenat” canviar-ho per “Estaria bé que recullires l’habitació, si vols t’ajude i així podràs tenir més espai”.
• Donar importància al que diuen. Moltes vegades, el que diuen i expliquen els adolescents no és important per als pares, però, per a ells sí que en té. Per això cal respectar les seues preocupacions i donar-li el valor que mereixen.
• Ensenyar a expressar els seus sentiments i emocions, preguntant-li pel seu dia a dia, què ha fet, com li ha anat a l’institut… Fins i tot se’l pot preguntar com s’ha sentit i si hi ha alguna cosa que el preocupa. Els pot ajudar que els pares expliquen una miqueta del seu dia, ja que ells són el millor model per als fills.
• Acceptar que ja no és un xiquet/a. Els adolescents van camí de ser adults i, si se’ls tracta com a xiquets poden sentir vergonya, frustració o ira, cosa que pot marcir la relació filioparental.

Conclusions

Expressar opinions clares i directes, amb la finalitat de comunicar pensaments i idees des d’una zona de confiança i respecte és la base per a una bona relació. D’altra banda, si els pares parlen amb els adolescents de les seues inquietuds i interessos de manera activa afavorirà la confiança i compartiran les seues preocupacions.

Però, també cal tenir en compte que els adolescents no sempre voldran expressar els seus sentiments i pensaments, per la qual cosa és important parlar del dia a dia, escoltar-los de forma activa, ja que d’ací poden eixir bons consells que augmentaran la seua confiança.

Tindre una comunicació assertiva i empàtica entre pares i fills repercuteix de manera positiva en la salut mental, permetent una relació òptima entre ells des del respecte. Tot i que sembla complicat, establir aquest tipus de comunicació és possible.

Si sents que necessites ajuda perquè aquesta comunicació s’establisca posa’t en contacte amb nosaltres. Canviar és més fàcil del que creus.