BARALLES ENTRE GERMANS/ES
A qué es deuen? Com hem d’actuar?

Les discussions i baralles entre germans/es són un comportament natural i completament normal. Lamente comunicar-te que no podràs evitar-les, alguns germans es barallen més que altres però tots ho fan, en totes les classes socials i cultures: les baralles i discussions formen part del seu desenvolupament, de la construcció de la seua identitat com a ésser individual, de la independència de cadascú, a la família i al marge d’aquesta.

Primer comencen sent físiques, però amb l’edat i amb l’adquisició del llenguatge, esdevenen més sofisticades. Gradualment, i amb els anys, aquestes baralles tendeixen a desaparèixer, però fins a arribar a aquest punt la convivència i la gestió d’aquestes baralles són complicades dins i fora de l’ambient familiar.

És de gran importància ajudar els nostres fills i filles a desenvolupar estratègies per gestionar d’una manera saludable les seues diferències, ja que fonamenten la base per a futurs conflictes a la vida adulta. Aquests sempre existiran, l’important és saber com gestionar-los.

peleas-entre-hermanos

QUIN ÉS EL MOTIU D’AQUESTS CONFLICTOS?

Freqüentment, els jocs acaben sent una baralla (per falta de límits, no complir regles, compartir joguines…). Altres vegades les causen la falta d’empatia i l’egocentrisme (etapa natural entre els 3 i els 6 anys), però la majoria de vegades el que es busca és l’atenció dels pares/mares. L’important perquè vagen desapareixent aquestes conductes és que senten que cadascú té el seu espai i el seu lloc amb la mare i el pare i, sobretot, que el seu germà/germana no és una amenaça.

És important saber si necessiten alguna cosa o aprofitar els conflictes per educar. Sovint als parcs es veuen conflictes entre els xiquets/etes i encara que hi ha adults al voltant cap no intervé per ajudar-los a resoldre’l. I no és qüestió d’intervenir cada vegada que facen un crit sinó d’aprofitar certes situacions per ensenyar.

compartir-juguestes-entre-hermanos

QUINES CONDUCTES DELS PARES/MARES EMPITJOREN ELS CONFLICTES?

Hi ha certes conductes com a pares/mares que de vegades duem a terme sense adonar-nos i que estan agreujant els conflictes:

  • Normalitzar conductes del germà/a menut/da, assumir que el/la gran ha d’entendre sempre que el/la menut/a “no s’adona del que fa”.
  • No tenir en compte que, encara que uns siguen més grans que els altres, segueixen sent xiquets i xiquetes i fills igual.
  • Posicionar-se als conflictes.
  • Comparar-los.
  • Etiquetar germà/na bo-dolent (recordes l’efecte Pigmalió? Aquí podriem posar un link a l’article que ja està a la web?
  • Mostrar preferència per algun d’ells.
  • No dedicar temps a cadascun dels fills per separat.

QUAN I COM INTERVINDRE EN LES BARALLES ENTRE GERMANS

És recomanable establir unes normes de convivència que s’adapten a l’estil de vida familiar i intervindre únicament quan alguna no es complisca. Entre les normes poden estar incloses: no insultar, no pegar, torns de diàleg, fixar torns per a les joguines… Prioritzar habilitats d’empatia i respecte a l’altre, encara que estiguem enfadats/des. Aquestes normes a més poden estar plasmades en un paper o cartolina (amb lletra o dibuix, segons l’edat dels xiquets/etes) i s’aconsella elaborar-les amb ells i elles davant, fent-los partícips.

A més d’aquestes regles, que sempre els pots recordar que tenen disponibles en moments de baralles i discussions quan no se n’estigua complint alguna, també cal tenir en compte aquests aspectes:

  • El pare i la mare han de ser un exemple, per la qual cosa han de complir les normes (els infants aprenen molt a través de l’observació: aprenentatge per modelatge).
  • No utilitzes el càstig, si has d’utilitzar el temps fora planteja’l com prendre’s un temps per a un mateix per calmar-se per després tornar més tranquil a conversar i arribar a un acord de forma més serena (autocontrol).
  • Reforça habilitats d’empatia i de respecte, fomentant la comunicació, aprendre a expressar emocions i punts de vista de manera assertiva, però també aprendre a escoltar l’altre.
  • No els dones la solució, tracta que siguen ells qui la troben i proposen diferents alternatives de resolució. Doneu-los llibertat i independència per resoldre els conflictes.
  • Una vegada arribada la calma, reforça el bé que ho han fet i com es veuen jugant i divertint-se, anima’ls a sentir-se orgullosos per resoldre el conflicte.

Com sempre, ja saps que el equip del CEI València està a la teva disposició si necesites algún tipus d’orientació o ajuda per a gestionar aquests conflictes o qualsevol tema relacionat amb el desenvolupament i creixement del teu fill o filla.

neuropsicóloga-ceivalencia

Contacta!