Les accions que planegem usen el coneixement de les experiències i sensacions que ja hem viscut així com la informació que estem rebent dels nostres sentits per proporcionar-nos coneixement sobre com moure el nostre cos, com emprar-ho per actuar en el medi.

El planejament motor (o praxi) suposa una sèrie de passos: tenir una idea sobre el que volem fer, planificar l’acció i finalment executar l’acció interactuant amb els objectes i resolent situacions noves. És un procés de prova i error que pot tardar més o menys temps depenent de la persona.

En aquesta vida ho hem après tot i hem travessat un procés, llarg o curt, de perfeccionament fins que l’habilitat s’ha assimilat, fins que els diferents processos mecànics s’han tornat automàtics.

Per als adults el millor exemple és aprendre a conduir. A alguns els costa més i a altres menys, però tots els que hem passat per ací sabem que en principi havíem de pensar com ficar una marxa i ara és una cosa automàtica per al nostre cervell.

ACÍ EL QUE TREBALLA ÉS EL CERVELL

El cervell és qui assimila la informació i planifica tot el necessari, passant per 3 fases:

• Ideació: apareix una nova idea d’allò que volem aconseguir i els passos per aconseguir-ho.
• Planificació: planifiquem el moviment del nostre cos per ajustar-se a l’acció.
• Execució: executem la nostra idea amb més o menys encert.

Aquests tres passos succeeixen diàriament cada vegada que volem realitzar qualsevol acció, però la majoria de vegades és una cosa que hem repetit fins a la sacietat, està integrat i ni ens adonem de tot el procés que hi ha darrere.

Els xiquets i xiquetes, en canvi, estan aprenent constantment, la quantitat d’energia necessària per planificar tot allò nou al que s’enfronten és aclaparadora. I alguns infants són capaços d’aconseguir-ho fàcilment, però altres necessiten més ajuda.

ON PODEN APARÈIXER LES DIFICULTATS

Hi ha dos grans processos on podem fallar durant la planificació d’una acció.

El primer procés és la ideació, molt unida a la creativitat, que ens permet trobar solucions per afrontar els problemes. Ací podem observar falta d’imaginació, de pensament abstracte, una repetició d’idees o negació a fer coses noves. Els costa generalitzar i aprendre coses noves, també adaptar-se als canvis és un problema per tant solen ser persones una miqueta rígides, amb poca flexibilitat cognitiva.

El segon procés és la planificació, pot ser que un infant siga capaç de desenvolupar una gran idea, però a l’hora de posar-la en pràctica el seu cos no acompanya aquesta idea. És lent i descoordinat, pot aparèixer frustració ja que no entén perquè la seua idea ix malament o perquè a altres nens i nenes els ix millor que a ell/a.

¿I D’ADULTS?

Com qualsevol habilitat el planejament motor es pot entrenar i reforçar.

Amb la pràctica a aquell xiquet o xiqueta rígid que li costa acceptar els canvis pot passar a jugar amb altres companys sense haver d’imposar les seues normes o la nena que li costa seguir la seqüència per rentar-se les dents pot acabar integrant els moviments. Però no succeeix de forma màgica, requereix treball i dedicació.

Cada persona processa les coses de diferent manera i tots coneixem a l’amic “maldestre” que ni sabent els passos de memòria és capaç de ballar sense xafar un peu. O a la “tossuda” que no és capaç de veure perquè la seua idea està eixint malament i molt menys canviar de tàctica.

Al CEI València utilitzem el joc per abordar aquestes dificultats, proposant reptes ajustats perquè cada xiquet o xiqueta faça aquests processos d’ideació i planificació sense frustrar-se, de forma lúdica perquè s’integre la informació el més ràpidament possible i amb ajuda constant per part de la terapeuta.

L’objectiu és que el nen/a no necessite d’un sobreesforç en el seu dia a dia per afrontar les situacions quotidianes i se senta capaç de fer front a les situacions noves que van sorgint.