El desenvolupament infantil sol convertir-se en una preocupació important per a la família des que els xiquets i xiquete naixen. Apareix la inquietud perquè es produisca d’una manera adequada i en els temps estipulats, però sabem reconèixer els signes d’alarma al desenvolupament infantil quan es manifesten?

Abans d’enumerar aquests signes cal tindre en compte un aspecte crucial: el desenvolupament a nivell individual. Tot i que els processos de desenvolupament infantil tenen uns marges de freqüència i temps que permeten als adults observar els avanços en el desenvolupament amb objectivitat, cap infant no es desenvolupa de la mateixa manera que un altre. Per exemple, la teua filla pot caminar sola en complir els 12 mesos i el fill del teu germà pot fer-ho en complir els 14 mesos, tots dos dins dels marges estipulats per a les fites del desenvolupament normatiu, encara que es produisquen en moments diferents. 

Quan expliquem les alertes al desenvolupament, aquestes s’entenen com un conjunt de manifestacions que poden advertir que alguna cosa no està funcionant de manera idònia en el desenvolupament segons l’edat. Serà important identificar factors de salut, ambientals, socials o familiars que hi puguen estar contribuint.

En infants de 0 a 3 anys els diversos signes de alarma s’analitzen en funció de les àrees següents: cognitiva, afectiva, conductual, sensorial, motora i del llenguatge. Des de psicologia ens centrem en les àrees següents:

A l’àrea cognitiva ens fixem en:

• Absència de resposta quan se’ls parla pel seu nom.
• No hi ha la capacitat d’assenyalar parts del cos.
• No pot complir ordres senzilles o seguir instruccions bàsiques.
• Falta d’interès en els trets i les expressions facials d’altres persones.
• Inexistència de joc funcional o de joc adequat a l’edat.
• Falta d’iniciativa en el contacte i la relació amb els iguals o adults.

A l’àrea afectiva i conductual, prestarem atenció a:

• Irritabilitat amb dificultat per adaptar-se als canvis.
• Escasseja connexió amb l’entorn i els objectes.
• Absència de somriure espontani o de somriure social (no respon amb un somriure si l’altra persona somriu).
• Reaccions desajustades quan hi ha separació o retrobament amb les figures d’aferrament.
• Conducta estereotipada: realització de moviments, postures o veus repetitius o sense propòsit.
• Mirada fixa als ulls o inexistència de contacte visual.
• Plor incessant sense aconseguir la calma quan se li intenta regular.
• Susceptibilitat en activitats de cura personal com el bany, raspallat de dents, vestit…

Perquè el desenvolupament integral i/o millora d’aquestes capacitats siga de manera idònia l’atenció primerenca és un aspecte fonamental, ja que ajuda a prevenir alteracions futures i a potenciar les aptituds de desenvolupament del xiquet, aconseguint així una bona autonomia personal i una inclusió, interacció i adaptació a l’entorn social, escolar i familiar adequats.

Per tant, l’estimulació en atenció primerenca abasta totes les activitats que propicien l’estimulació, el desenvolupament, la millora i el manteniment de les funcions cognitives, comprenent: atenció, memòria, orientació, llenguatge, cognició social i funcions executives.

Amb la finalitat que el treball d’atenció primerenca siga el més eficaç possible per millorar el rendiment cognitiu en les primeres etapes, n’hi ha algunes claus a considerar:

• Crear un ambient atractiu per copsar els sentits i provocar el seu interès.
• No pressionar a realitzar les activitats, sinó animar-los i, en cas que hi haja activitats per les quals tinguen menys preferència, intentar potenciar el seu atractiu al màxim.
• Premiar els avenços per enfortir l’estimulació.
• Incloure la participació professional i familiar continuada, a més d’un seguiment que ajude a observar els resultats obtinguts al llarg del procés.
• Dur a terme les activitats de manera diària a la llar i dues vegades per setmana amb la professional, per així afavorir unes pautes òptimes per poder realitzar-les a l’entorn familiar.
• Beneficiar-se de les activitats de la vida diària com poden ser l’alimentació o el bany per treballar les pautes i aconseguir-ne la generalització.

Estratègies per implementar

Hi ha algunes eines adaptables als interessos ia les necessitats de cada xiquet o xiqueta concret:

• Teatre: fomenta aspectes com ara la creativitat, l’expressió facial i verbal, la memòria, la concentració, l’expressió emocional i el treball en equip.
• Lectura i narració de contes: desenvolupa el pensament crític, la capacitat d’anàlisi i la imaginació.
• Trencaclosques i jocs de taula: enforteixen l’atenció, la resolució de problemes, la planificació i la interacció social.
• Activitats artístiques com ara pintura, dibuix, música o dansa: permeten incrementar l’expressió emocional, la memòria, l’atenció, la creativitat i la imaginació.
• Activitats a l’aire lliure: promouen la percepció sensorial, la motricitat i la curiositat.

Si tens dubtes sobre que el teu fill o filla puga presentar algun tipus de dificultat o signe de què el seu desenvolupament no és adequat, és recomanable acudir a un professional del desenvolupament infantil per poder resoldre les teues inquietuds, així com rebre assessorament sobre quins passos és necessari seguir endavant.

En cas de qualsevol dubte, tot l’equip del CEI València estarem encantades d´ajudar-te.