Un xiquet que es mou constantment a la cadira, un adult que busca esports de risc, una xiqueta que es mareja al cotxe o un nadó que s’espanta cada vegada que el tomben per canviar-lo. Totes aquestes persones estan buscant o evitant estímuls vestibulars.

El sistema vestibular és l’encarregat de detectar el moviment, els canvis de direcció i la seua velocitat, i que ens orienta sobre la gravetat, què és dalt i què és baix. Ens diu, en definitiva, on som a l’espai.

És una entrada d’estímuls que sorgeixen dels moviments actius del propi cos i com a reacció a la gravetat. Qualsevol posició o moviment del cap activa algun aspecte d’aquest sistema. La informació ens arriba a través dels receptors de l’oïda interna i el nostre cervell els utilitza per conèixer la nostra posició a l’espai i per mantenir l’equilibri.

Com a resposta, el nostre cos fa xicotets i constants ajustaments per estabilitzar el camp visual, per mantenir la postura i mantenir l’equilibri. Tots aquests ajustaments també depenen del sistema propioceptiu i de la visió.

El sistema vestibular madura diversos components relacionats amb la motricitat i l’estudi:

• Equilibri
• Coordinació Motora Bilateral
• Seguiments visuals
• Musculatura extensora
• Control Postural
• Atenció
• Anticipació del moviment

SENYALS DURANT EL DESENVOLUPAMENT

Els xiquets i xiquetes aconsegueixen la informació vestibular a través del dia a dia, durant el joc i l’exercici o amb xicotets ajustaments durant la jornada, com balancejar-se a la cadira, botar per les escales o fer un parell de tombarelles.

Ja quan són menuts podem observar indicis que mostren quan un infant no té un bon registre i integració de la informació vestibular:

• És lent per dominar la gravetat: li costa desenganxar-se de terra, començar a gatejar o caminar.
• To muscular baix.
• Li costen els reptes del joc motor gruixut.
• Es cansa fàcilment amb activitats físiques.
• Desagrat o plor quan hi ha canvis bruscos de pla, per exemple, quan se’l tomba per canviar-lo.

Podem tenir dos grans tipus, aquells infants que presentaran una recerca d’aquests estímuls que interromp el seu dia a dia i aquells infants que evitaran completament aquests estímuls, afectant en la seva participació en les activitats, quan els estímuls que es reben resulten aclaparadors.

A l’escola podem veure:

• Dificultat en equilibri i postura en sedestació: cau de la cadira, sembla que es fon sobre la taula o necessita contínuament recolzar-se en el mobiliari.
• Dificultats de coordinació bilateral: salts amb els peus junts, salts en tisora, corda o sambori.
• Desafiaments d’atenció i concentració per una recerca del moviment de manera inadequada, impactant de manera negativa al control motor fi.
• Problemes en activitats que desafien l’equilibri i el control postural.
• Cerca de jocs bruscos que impliquen molt moviment o per contra evitació de jocs moguts, posar-se de cap per avall, girar…
• Es mareja fàcilment en viatges amb cotxe, autobús i altres transports.

COM TREBALLEM EL SISTEMA VESTIBULAR

Els gronxadors terapèutics ens ofereixen la superfície perfecta per treballar el sistema vestibular.

Per a aquells xiquets i xiquetes que tendeixen a buscar aquest estímul de manera constant ens permet fer un input major i incloure’l dins d’un joc estructurat per alternar-lo amb altres activitats i modular les reaccions.

En canvi, una xiqueta o xiquet amb una reacció negativa davant d’aquests estímuls s’ha d’acostumar de manera gradual. S’iniciarà la feina mitjançant canvis molt progressius de pla, jocs que incloguen, per exemple, petites rampes, fer la croqueta per superfícies planes, gronxadors tancats on se senten molt segurs, modulant molt la velocitat. Integrant la informació vestibular sempre en un joc del què gaudeixin.

Hem de modular l’estímul que arriba al sistema vestibular així com utilitzar altres sistemes, sobretot el propioceptiu, per regular la informació i les respostes.

Per això és important no només utilitzar l’estímul vestibular (gronxadors, salts,…), sinó entendre com està afectant aquest estímul el sistema nerviós del nen/a, i què podem fer per ajudar-lo a integrar totes les sensacions que està rebent, per a la qual cosa no hi ha ningú millor que una Terapeuta Ocupacional formada en Integració Sensorial.