Teràpia Ocupacional és la disciplina sòcio-sanitària que avalua la capacitat de la persona per dur a terme les diferents funcions pròpies de l’edat i del context personal, tenint en compte les característiques individuals: físiques, cognitives, emocionals, de la família i de l’entorn.

Perquè una persona realitze totes les activitats de la seua vida diària, des de les més bàsiques (vestit, alimentació, higiene, transferències…) fins a les més complexes (laborals, oci, aprenentatge, interessos,…), precisa del funcionament adequat de processos motors, perceptius, emocionals, cognitius i socials. L’alteració en qualsevol d’aquests components portarà amb si la disfuncionalitat o dèficits en les tasques del seu acompliment diari.

En el xiquet/ta la funcionalitat inclou: l’exploració, l’aprenentatge, el joc, la interacció amb el mitjà físic i social, el seguiment de pautes, les reaccions emocionals adequades, la relació amb els altres, la conducta concorde a les circumstàncies… i ve determinada per un correcte desenvolupament psicomotor i un entorn que afavoreixi l’estimulació adequada.

El desenvolupament psicomotor és el resultat de la maduració neurològica. Cada fita que s’aconsegueix en el desenvolupament (gateig, marxa, llenguatge, atenció, joc, conductes socials, aprenentatge escolar, expressió d’emocions…) és el resultat de complexos processos que es donen a nivell cerebral.

El terapeuta ocupacional valora el motiu pel qual les funcions i tasques pròpies de l’edat no s’estan desenvolupant conforme a l’esperat, i intervé sobre les causes per potenciar l’autonomia en les mateixes.

En el CEI València els terapeutes ocupacionals poden utilitzar diferents eines de tractament segons les dificultats que present el nen:

• Eines pròpies de Teràpia Ocupacional.
• Teràpia d’Integració Sensorial.
• Teràpia de Neurodesenvolupament. Concepte Bobath.
• Psicomotricitat.
• Tractament de la conducta.
• Habilitats Socials.
• Joc simbòlic.