L’estiu és una època que tots esperem amb il·lusió: vacances, temps en família, activitats a l’aire lliure i relaxació. Per als xiquets i xiquetes amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), aquesta estació també pot suposar un repte important: la interrupció de rutines i l’aparició de crisis o fins i tot “regressions” en habilitats ja adquirides.

Des de la teràpia ocupacional entenem que aquests comportaments no són retrocessos, sinó respostes adaptatives del sistema nerviós davant un entorn que canvia i exigeix noves estratègies.

Hi ha més crisis a l’estiu?

Durant el curs escolar, els xiquets amb TEA solen tindre una rutina bastant estructurada. Saben quan es desperten, quines activitats tenen, quins adults els acompanyen i quines normes hi ha en cadascun dels contextos del dia a dia. Aquesta estructura diària actua com una àncora que els ajuda a predir l’entorn i a sentir-se segurs.

L’estiu, però, altera eixe equilibri:

• Canvis en la rutina diària: horaris de son més irregulars, menjars fora de casa, viatges, noves activitats o absència d’aquestes.

• Sobreestimulació sensorial: altes temperatures, més eixides i activitats en entorns sorollosos, multituds, etc.

• Nous entorns: canvi en les persones cuidadores, eixides i excursions, campaments o un nombre major d’aniversaris.

• Falta de suports escolars o terapèutics: molts xiquets/es no tenen accés a les seues rutines terapèutiques durant les vacances.

Si l’entorn es torna imprevisible o sensorialment aclaparador, és probable que apareguen rebequeries, crisis d’ansietat, comportaments repetitius o regressió en habilitats com el llenguatge, el control d’esfínters o l’alimentació, entre altres.

Què és una regressió? És permanent?

Una regressió és la pèrdua temporal o disminució d’una habilitat que ja havia sigut adquirida. Pot anar des de tornar a necessitar ajuda per a vestir-se fins a rebutjar aliments que abans menjava o reduir el llenguatge o mostrar una major desregulació davant estímuls que ja era capaç de modular.

És fonamental que les famílies entenguen que això no significa que el xiquet “ha retrocedit”. El que està passant és que el seu sistema nerviós intenta protegir-se davant un entorn que percep com a inestable. Amb calma, suport i el seguiment adequat, la majoria d’aquestes habilitats es recuperen i, moltes vegades, es reforcen.

Adaptar-se a una nova rutina també pot ser una oportunitat

No tot canvi a l’estiu és negatiu. Per a alguns xiquets, l’absència de pressió escolar pot disminuir l’estrés acumulat durant el curs: menys estímuls socials exigents, menys presses, menys desplaçaments i més presència d’espais per a buscar activitats reguladores. Aquesta baixada d’intensitat pot generar un estat de major calma i obertura, ideal per a:

• Consolidar aprenentatges ja adquirits durant el curs, en no estar sotmesos a tanta exigència externa.

• Interioritzar habilitats socials o d’autoregulació, perquè tenen més temps per observar i practicar sense pressió.

• Connectar amb interessos propis: l’estiu permet explorar jocs, activitats o aficions que durant el curs no tenen espai.

La clau està en establir una nova rutina flexible però constant, amb temps previsibles i activitats que donen sentit al dia. A vegades, el descans de l’estructura escolar permet al xiquet/a integrar el que ha après d’una forma més profunda i autònoma.

Estratègies des de la teràpia ocupacional per a prevenir o abordar aquestes situacions

1. Mantindre una rutina flexible però previsible
Utilitza calendaris visuals, horaris il·lustrats o pictogrames. Anticipa canvis amb temps i permet que el xiquet/a participe en la planificació.

2. Adaptar l’entorn sensorial

• Anticipa els estímuls que trobarà en un nou ambient.
• Ofereix espais tranquils, entre activitats que poden saturar, on fomentar la corregulació.
• Porta objectes de regulació (pilotes antiestrés, auriculars amb cancel·lació de soroll, ulleres de sol, etc.) per a mantindre un estat d’alerta el més tranquil possible.

3. No forçar aprenentatges durant la desregulació
Si ha deixat d’usar l’orinal o ha perdut part del llenguatge, centra’t primer a regular i contenir, no en tornar a ensenyar. La recuperació vindrà quan l’entorn torne a ser segur i previsible.

4. Tindre cura del cuidador
Les crisis també afecten l’adult. Buscar suport, compartir les emocions amb professionals o xarxes d’altres famílies és clau per a evitar el desgast.

Conclusió: una pausa no és un retrocés

L’estiu pot desorganitzar, sí, però també és una oportunitat per a respirar, descansar i nodrir-se del que s’ha aprés. Les crisis o regressions no s’han de viure com a fracassos, sinó com a missatges del cos que necessiten ser escoltats i atesos.

Des de la teràpia ocupacional, podem acompanyar aquest procés, no sols amb estratègies concretes, sinó també amb una mirada respectuosa que pose al centre la regulació, l’autonomia i el vincle.

Recordem-ho: l’estiu no sempre serà perfecte, però sí que pot ser un espai de creixement i connexió si aconseguim baixar el ritme i escoltar què necessita cada xiquet/a per a sentir-se segur/a.