Quan naixem, tots els estímuls rebuts pels nostres sentits influeixen en el desenvolupament de la persona. Des d’un enfocament multidisciplinari, el llenguatge, la cognició, el pensament i la integració sensorial van units a la nostra manera de processar, actuar i en som el resultat.

Quan la manera de percebre té un model diferent, l’aprenentatge també pren un model diferent. Hi ha persones que, per condició, presenten una construcció diferent del cervell que genera alteracions sensoriomotrius i un model diferent del processament de la informació que origina una alteració en els processos de comunicació i d’interacció amb l’entorn.

Quan parlem d’alteració en el procés i el desenvolupament de la comunicació hem de tenir en compte que és una poc més complex que simplement no poder dir alguna cosa, comprendre o relacionar-se, és una qüestió de processament i d’accessibilitat. Aquestes barreres donen lloc a alteracions en el comportament .

LA TEORÍA DEL ICEBERG DE HEMINGWAY

Una manera senzilla de comprendre aquestes conductes i el perquè és aplicar-lo a la teoria de l’iceberg d’Ernest Hemingway. Un iceberg té una part visible i una base invisible més gran. Aquesta teoria aplicada a trastorns adquirits, discapacitat del desenvolupament o diferents malalties que impedixen el desenvolupament típic de les àrees del desenvolupament, ens diu que hi ha conductes que podem observar, però que són el resultat d’uns dèficits que subjauen. Són aquests dèficits els que hem de comprendre per intentar incidir en les conductes alterades.

• Moltes d’aquestes conductes són el resultat de la incapacitat de comunicar-se.
• Potser crida molt per la frustració que li produeix no poder comunicar res.
• Tal vegada no segueix les normes perquè no pot processar la manera com es mostren.
• Potser no pot estar assegut en una cadira perquè necessita el moviment per regular-se.
• No és que no li agrade relacionar-se, és que entén el joc d’una altra manera.

TRENCANT MITES

Pensar que allò que nosaltres veiem o creiem és la realitat d’una persona, és limitar-la i evitar que tinga opcions. Per exemple, quan una persona no pot parlar, solem fer judicis sobre el seu potencial i capacitat, limitant-la a les nostres pròpies creences i no donant l’oportunitat d’aprendre i, el que és més important, el seu dret a comunicar-se.

Com a societat, tenim la responsabilitat de canviar les creences limitants i mites que es tenen sobre alguns comportaments i això només s’aconseguirà a través del coneixement i de trencar barreres, és per això que necessitem maneres alternatives de comunicació a través de la CAA (Comunicació Augmentativa i Alternativa)

A través de la Comunicació Augmentativa i Alternativa donem eines i estratègies a persones no parlants o que no tenen una comunicació fluida i eficaç.

Com a terapeutes, tenim la funció i el deure de guiar, ensenyar i acompanyar les famílies; ajudar a comprendre la base de les dificultats a què cada dia s’enfronten els xiquets i les xiquetes i donar-los les eines i estratègies correctes. El model ha de ser específic per a cada persona.

La comunicació és la base per a les relacions entre les persones, per comprendre el món, que ens entenguen i per gestionar les nostres emocions. És responsabilitat de tots entendre i acceptar que necessita cada persona perquè creixi feliç.