La valoració ha de ser realitzada per un terapeuta ocupacional format en Integració Sensorial. Ha de ser un professional que conega la teoria, avalue i puga interpretar els resultats obtinguts, aplicant posteriorment el tipus d’intervenció més apropiada d’acord amb cada cas individual.
La valoració completa pot durar entre una hora, i una hora i mitja. Algunes de les proves que s’utilitzen són les següents: Observació Clínica estructurada, Qüestionari de Processament Sensorial (Perfil Sensorial), Estimulació vestibular, proves del *SIPT (Test d’Integració Sensorial i Praxi), Observació lliure, i Entrevista amb els pares.
pretén observar els aspectes relacionats amb el desenvolupament, així com el to muscular, la coordinació motriu, els reflexos posturals primaris, les reaccions posturals, la motricitat fina i gruixuda, l’equilibri… Intenta cercar una relació directa entre el processament sensorial i la maduresa neurològica del xiquet, per a determinar si els nivells de desenvolupament estan influenciats negativament per dificultats en la Integració Sensorial.
Dissenyat exclusivament per a detectar possibles alteracions sensorials en els nivells més bàsics, que pogueren interferir en els nivells de desenvolupament. Es tracta de preguntes referents a la vida quotidiana de la criatura, que permeten delimitar què aspectes diaris es desenvolupen amb normalitat, i quins aspectes es veuen influenciats negativament per un mal processament sensorial. El Perfil Sensorial és una prova que detecta les dificultats de modulació sensorial, i les relaciona amb les dificultats de comportament, els problemes emocionals i els retards en el desenvolupament dels xiquets.
Mentre l’Observació Clínica ens dóna una visió concreta dels nivells de desenvolupament i les habilitats o dificultats, el Perfil Sensorial ens permet veure la part més pràctica d’aquestes dificultats. Com està afectant el processament sensorial en la vida del xiquet/a D’aquesta manera, les dues proves es complementen, i permeten obtenir uns resultats més pròxims a la realitat.
Mitjançant l’aplicació d’aquesta estimulació, s’observen les reaccions posturals, d’equilibri, emocionals i conductuals abans, durant i després de pujar als gronxadors, pilotes i patinets (scooters). Les reaccions observades permeten determinar com és processada aquesta informació vestibular que rep el xiquet.
Ens permet conèixer quins són les motivacions, interessos i eleccions del xiquet. Com interactua en ambients nous, quin és el seu tipus de joc, i quines habilitats de relació i comunicació utilitza.
Per a determinar característiques més específiques del desenvolupament del xiquet/a, així com el seu comportament i adaptació en diferents entorns, avaluació de les activitats de la vida diària, compartir la informació d’altres professionals, dels professors… A més és essencial per a planificar els objectius de treball sobre la base de les seues preocupacions, interessos i necessitats.
• Beery-Buktenica Test del Desenvolupament de la Integració Visomotriu. (VMI)
• Qüestionari de Coordinació (DCDQ)
• Test Motor Proficiency Bruininks-Oseretsky (Test BOT)
Després de realitzar la valoració inicial, es pot detectar en alguns xiquets la necessitat de realitzar una avaluació més exhaustiva del seu processament sensorial i la seua praxi (habilitat del xiquet per a planificar i executar noves activitats a nivell motriu i d’aprenentatge), que ens explique què habilitats, i en quina mesura, estan afectant a les seues àrees de desenvolupament, comportament i aprenentatge acadèmic.
El Test d’Integració Sensorial i Praxi (SIPT), és un test estandarditzat que consta de 17 proves que valoren l’estat d’Integració Sensorial i Praxi en xiquets des de 4 anys fins a 8 anys i 11 mesos d’edat.
Les seues proves es poden englobar en quatre grups:
• Percepció visual lliure de component motor
• Percepció Somatosensorial
• Praxi
• Sensoriomotor.
L’aplicació d’aquesta prova, ha de ser realitzada per un terapeuta ocupacional certificat en Integració Sensorial, ja que requereix un entrenament previ molt exhaustiu en el seu maneig i en la interpretació dels seus resultats. També requereix un material estandarditzat específic per a l’avaluació de cadascuna de les seues proves.
Normalment, el terapeuta ocupacional avalua al xiquet en dues sessions d’una hora i mitja de durada cadascuna, després ha d’establir les puntuacions definitives en cadascuna de les proves i introduir les dades en un programari d’ordinador, s’envien a una base de dades de Califòrnia, EUA, on s’acaren amb el grup d’edat al que pertany el xiquet avaluat. Després de l’obtenció dels resultats el terapeuta ocupacional ha d’interpretar-los per a obtenir una correlació directa entre les puntuacions, les dificultats i les característiques del xiquet.
