La comunicació és el pilar fonamental per a qualsevol activitat de l’ésser humà; és el mitjà que possibilita la relació amb les persones del nostre entorn i que ens permet compartir idees i sentiments, conviure dins del nostre sistema social i cultural.

La comunicació humana integra totes les funcions cerebrals superiors associades a la comprensió i a la expressió del llenguatge verbal, oral, escrit i llegit, així com totes les formes de comunicació no verbal.

La comunicació és un dels aspectes més complexos i elaborats de les funcions superiors. El llenguatge i la parla impliquen funcions auditives, visuals, cognitives, orofacials, respiratòries, deglutòries, vocals i tubàriques. Les alteracions d’alguna o més d’aquestes funcions provocaran diferents disfuncions o trastorns de la comunicació.

Els professionals logopedes intervenen en totes les etapes de la vida en què es presenten alteracions de la comunicació i del llenguatge i ho fan des de diferents àmbits.

Al CEI València, la logopèdia forma part del programa global, una metodologia pròpia, que estudia a la persona en el seu conjunt usant les diverses disciplines representades pels professionals del centre.

Independentment d’aquesta visió de conjunt, pel que fa a la intervenció estricta en logopèdia, hem anat desenvolupant una pràctica terapèutica basada en la definició de dos aspectes fonamentals en aquesta disciplina:

Dificultats de la comunicació com a intercanvi d’informació

La comunicació, entesa com un acte d’intercanvi d’informació entre un emissor i un receptor, constitueix un dels pilars bàsics en les relacions humanes, per això l’objectiu principal de la logopèdia al CEI València és dotar al xiquet i la xiqueta de totes les eines necessàries per a una comunicació funcional.

La persona ha de tenir la capacitat d’expressar, a través d’un codi, les seues necessitats, emocions i pensaments. Per això es dóna prioritat a l’estructuració del codi comunicatiu, oral o no, sobretot a la funcionalitat del mateix en tots els contextos, perquè d’aquesta manera, el xiquet/a puga adquirir autonomia i capacitat d’expressió, tan rellevants en el quefer quotidià, millorant així la seua qualitat de vida.

S’atén al desenvolupament bio-psico-social de la persona donant lloc en el futur a adults més equilibrats i autònoms a nivell emocional i social.

Les dificultats relacionades amb els dèficits funcionals i orgànics de l’aparell buco-faringi.

La funció del logopeda és avaluar, prevenir, educar i reeducar els dèficits i desequilibris del sistema oro-facial quan existeix:

• Dificultat en els hàbits orals: deglució atípica, hàbits de succió, respiració oral, mala col·locació de la llengua en posició de repòs, falta de to muscular, …
• Maloclusió: Aquests hàbits poden produir un desequilibri de la musculatura en relació amb la dentadura i les seues estructures òssies, per això el paper del logopeda és fonamental en la correcció de la mala formació conjuntament amb l’ús de la correcció mecànica ortodontista. Aquestes dues intervencions es complementen per a un millor aprofitament de totes dues.
• Trastorns de la parla: articulació defectuosa d’un o diversos fonemes (dislàlies), vocalització, parla poc clara, dificultats en discriminació auditiva o el processament auditiu de la informació, manca de fluïdesa, dificultats en la veu (disfonia, parlar a crits…).

A l’inici de la intervenció es realitza:

1. Una exploració dels òrgans bucofonatoris (llengua, llavis, mandíbula i vel del paladar), per tal de valorar la força, mobilitat i coordinació entre les diferents estructures.
2. Exploració de la respiració, el bufit, l’oclusió dentària, masticació …
3. Registre fonològic, ens ajuda a avaluar la discriminació auditiva de fonemes semblants, és indispensable per saber si la persona té dificultat en els moviments articulatoris o la dificultat rau en la discriminació auditiva.