La valoració és una de les eines més importants per comprendre les necessitats dels xiquets i poder proporcionar-los la intervenció adequada. Però, què és exactament una valoració en teràpia ocupacional i com es duu a terme al CEI Valencia? 

En aquest article, t’explicaré el procés de valoració des de la perspectiva d’una terapeuta ocupacional especialitzada en Integració Sensorial, una disciplina que cerca comprendre com el cervell processa i organitza la informació sensorial per ajudar en la maduració de la criatura, tant a nivell motor com emocional i conductual. 

Perquè és important la valoració?

El procés de valoració ens permet obtenir una visió integral del xiquet, les seues capacitats, desafiaments a què s’enfronta i la manera com el seu procés maduratiu es veu afectat pel seu processament sensorial. Quan un nen presenta dificultats per interactuar amb el seu entorn, per adaptar-se als canvis o per fer activitats quotidianes, és crucial fer una valoració per identificar quina àrea o àrees estan interferint i quins processos s’han de treballar.

El terapeuta ocupacional observa les activitats del dia a dia del xiquet a través dels components. Això vol dir que, per exemple, si un xiquet té dificultats per vestir-se, el terapeuta desarmarà l’activitat als seus components: és una dificultat motora? Té problemes de coordinació? O és una dificultat sensorial, com la sensibilitat a certes textures de la roba? O potser és un problema de praxi, que li impedeix organitzar els passos en l’ordre correcte?

És important destacar que la valoració l’ha de fer un terapeuta ocupacional especialitzat en Integració Sensorial. Aquest professional ha de tenir el coneixement necessari per passar i adaptar les diferents proves, interpretar els resultats obtinguts i traduir-los al context natural, al dia a dia del nen/a.

Primers passos en la valoració

Una valoració completa pot durar entre hora i mitja i dues hores, i es fa utilitzant diverses eines que ens brinden informació sobre les habilitats motores i el processament sensorial de la criatura. Entre aquestes eines trobem una combinació d’observacions, proves estructurades, entrevistes i qüestionaris, que en conjunt ens ofereixen una visió detallada i completa. 

El primer element clau en una valoració és l’entrevista amb els pares: que ens ajuda a comprendre millor les preocupacions i percepcions que els pares tenen sobre el desenvolupament i el comportament del xiquet. A més, la informació proporcionada pels pares sobre les activitats diàries, el rendiment escolar i l’adaptació a diferents entorns és essencial per completar la imatge del nen.

A més, abans de l’entrevista sempre es lliuren una sèrie de qüestionaris com el BRIEF (funcions executives) o el Perfil Sensorial, que ens ofereixen informació sobre el xiquet i el seu funcionament en el dia a dia. 

Les proves: Cada nen és únic i té la seua edat, ritme de desenvolupament i la seua pròpia manera de processar el món que l’envolta. Per tant, una terapeuta ocupacional ha de ser capaç d’adaptar la valoració per poder obtenir la informació més precisa possible, sense forçar el nen a un procés que no s’ajuste a la realitat. Així, no farem el mateix procés amb un infant de tres anys amb dificultats per agafar el son que amb un xiquet de set anys amb problemes en la grafomotricitat. 

A continuació us deixem algunes de les principals proves i mètodes que s’utilitzen en una valoració:

1. Proves estandarditzades i observacions clíniques 

Depenent de l’edat de desenvolupament del xiquet, les necessitats de la família i les preocupacions destacades a l’entrevista inicial, triarem passar una bateria de proves o una altra. De vegades, per edat i desenvolupament, aquesta valoració es fa durant les primeres sessions, a través de l’observació i el joc.

D’aquesta manera, el terapeuta cerca identificar la part exacta del desenvolupament que cal treballar. Això és crucial perquè permet una intervenció més específica, adreçada al que realment està afectant el nen al seu dia a dia. Les proves més comunes són: 

• Beery-Buktenica Test de Desenvolupament de la Integració Visomotora (VMI): Avalua la capacitat per integrar la informació visual amb el moviment motor fi.
• Test d’habilitats motores Bruininks-Oseretsky (BOT): Mesura la competència motora a través de diverses àrees motores.
• Observacions clíniques estructurades: s’observen aspectes fonamentals del desenvolupament del xiquet, com ara el to muscular, la coordinació motriu, les reaccions posturals, la motricitat fina i gruixuda, i l’equilibri. 
• Escales de Desenvolupament: Aquestes escales ens ajuden a avaluar el desenvolupament en diferents àrees, com el llenguatge, la motricitat o les habilitats socials.

2. Observacions des del marc d’Integració Sensorial 

Mitjançant aquesta observació, busquem identificar com el xiquet està integrant la informació sensorial i com això influeix en el seu comportament, ajudant-nos a complementar i contextualitzar la informació del perfil sensorial. 

En aquest cas, s’apliquen diferents tipus d’estímuls sensorials i s’hi observa la resposta del nen abans, durant i després. La informació recollida en aquest moment és crucial per determinar com processa i organitza els estímuls que rep de l’entorn.

3. Observació Lliure

L’observació lliure, com el nom indica, ens permet veure com el xiquet es comporta en un entorn més natural, sense la intervenció directa de la terapeuta. Això inclou observar el tipus de joc, com s’adapta a nous entorns o activitats i motivacions i interessos. A través d’aquesta observació, podem identificar quines habilitats de comunicació, relació i resolució de problemes fa servir el xiquet.

La valoració com a porta cap a una intervenció adequada

El procés de valoració en teràpia ocupacional és una eina poderosa que ens permet comprendre les necessitats sensorials, motores i emocionals dels nens, aconseguint una visió integral del xiquet i les seues capacitats. Un cop finalitzat el procés, la terapeuta del CEI València es reuneix amb els pares per fer una explicació detallada dels resultats i contestar qualsevol dubte que puga sorgir. 

Només amb aquesta informació detallada podrem desenvolupar un pla d’intervenció personalitzat que ajude el xiquet a superar les dificultats i assolir el màxim potencial. D’aquesta manera, els terapeutes ocupacionals podem proporcionar intervencions que veritablement facen la diferència a la vida dels xiquets i les seues famílies.