Mentre llegeixes aquest article fixa’t en com estàs assegut/da. Sense mirar, sent com tens disposats els dits de les mans, quines parts del teu cos estan en tensió i quines relaxades, on recolzes el pes o si la teua esquena està encorbada.

Si tens la capacitat de reconèixer la posició del teu cos i ajustar-la a l’ctivitat que estigues realitzant ho has d’;agrair al teu sistema propioceptiu. La propiocepció és tota la informació que rebem a través dels nostres músculs, lligaments i articulacions, permetent conèixer la posició de cada part del nostre cos, així com la força que realitzem amb les mateixes i planejar els nostres moviments.

Aquests estímuls són més notables durant el moviment i quan exercim més força; quan estem quiets els senyals disminueixen en intensitat, però seguim sent conscients del nostre cos, ajudant-nos, per exemple, a asseure’ns en la posició òptima o a sostenir un bolígraf de forma correcta i amb la pressió adequada.

A més, el sistema propioceptiu participa en la maduració de:

● La consciència del nostre cos
● El control postural
● La cintura escapular i la nostra co-contracció
● La dissociació.
● La regulació.

QUÈ PODEM OBSERVAR

Quan el registre, modulació i discriminació del Sistema Propioceptiu no està sent efectiu podem observar:

• Solen ser xiquets/tes “torpes”, xoquen amb els objectes i persones; solen ensopegar i caure. No conèixer bé com es mou el teu cos sol causar aquest tipus de problemes.
• Els cauen coses de les mans o solen trencar les joguines. Potser usen més o menys força de la necessària per interactuar amb objectes o persones.
• Li agrada saltar, córrer, balancejar-se o colpejar buscant un input propioceptiu més intens.
• Pot presentar baix to postural: li costa mantenir una postura durant molt de temps, es cansa ràpidament, les seues mans solen ser toves com les d’un infant menut.
• En tenir un baix esquema corporal té dificultats per fer moviments controlats o fins, activitats com escriure, retallar, els botons,… li resultaran complicats.

COM TREBALLEM AMB EL SISTEMA PROPIOCEPTIU

Us presentarem algunes maneres d’oferir aquest tipus d’estímuls i una norma que sempre hem de recordar, fer força ens ajuda a ser més conscients del nostre cos, si tenim una tasca demandant que fer podem fer servir 5 minuts per preparar aquesta part del cos a la qual exigirem. Per exemple, abans d’escriure jugar amb una mica de plastilina dura ens ajudarà a ésser més conscients dels nostres dits, de la seua posició i força.

• Salts: sobre un llit elàstic, al sofà o a la corda.
• Exercicis de força: no ens referim a aixecar peses (encara que seria completament vàlid amb poc pes), jocs com el carretó, enfilar-se per una corda o un rocòdrom, ajuden a fer treballar tots els músculs del nostre cos.
• Esports: en general córrer aporta molta informació propioceptiva i tot l’exercici afegit és un bon estímul. Tampoc cal córrer, esports com la boxa o la seua variant casolana les guerres de coixins també són genials.
• Tasques quotidianes: per exemple, ajudar a portar la compra, carregar amb la regadora plena per ruixar les plantes o ajudar a amassar a la cuina són coses que necessiten més força de la que creiem.
• Exercicis per a mans: plastilina, jugar a l’escalfamans o una pilota antiestrès són bones maneres d’aconseguir aquest estímul. Per ajudar a dissociar els dits podem jugar amb marionetes de dits i per assegurar-nos que no cauen posem una gometa un poc atapeïda ja que la pressió ens ajuda a sentir millor cada dit.

Per identificar correctament aquests problemes i desenvolupar un pla de tractament efectiu una Terapeuta Ocupacional formada en Integració Sensorial és la nostra aliada més gran.