Quan a una família se li comunica el diagnòstic d’autisme necessita un temps, de dol, de processament i d’aprenentatge. El procés de presa de consciència és lent, de vegades dolorós, però també alliberador. Després queda un llarg camí de comprensió a través del coneixement i la imaginació. Parlem d´aprendre a mirar amb altres ulls la vida, la nostra vida, la vida familiar, i també aprendre a mirar a través dels ulls d’un fill o una filla que, moltes vegades, no processa la informació de la mateixa manera que nosaltres. 

Parlem d’entendre el funcionament del seu sistema sensorial, de com processa aquest sistema la informació i de com el nostre fill/a reaccionarà davant de certs estímuls. Les persones amb TEA solen tenir necessitats sensorials que a les persones neurotípiques no succeeixen amb la mateixa intensitat. Comprendre aquest funcionament ens ajuda a comprendre aquests comportaments que, al principi, poden semblar estranys o inquietants i que molts pares refereixen com un dels temes més estressants de la criança. 

ESTAT D’ALERTA

Els desordres de processament sensorial impacten en la regulació diària de la persona, afectant els estats d’alerta i calma, estats que ens permeten mantenir una atenció adequada a l’entorn, estar connectats i relaxats. Això és tan important que, en alguns casos, la major part de les interaccions amb l’entorn poden arribar a ser mètodes de regulació que busquen augmentar o disminuir algún estímul. 

Moltes vegades, comportaments com donar voltes, tapar-se els ulls o les orelles, emetre sons repetitius, la recerca de moviment constant, evitar carícies o petons i una infinitat de conductes més estan relacionats amb algun estímul que nosaltres no hem detectat, però que per a ells resulta estressant o, un estímul que necessiten i busquen una vegada i una altra per sentir-se regulats. 

Conèixer els diferents entorns i quins són els disparadors sensorials que afavoreixen la saturació i posterior desregulació del xiquet/a, així com els estímuls que sol buscar de forma repetitiva, ens pot ajudar a crear un ambient més tranquil per a ell o ella, afavorint la connexió amb l’entorn. 

Mitjançant l’observació i una mica d’imaginació podem suposar que sensacions li produeixen els estímuls que l’envolten, tenint en compte la seua reacció, així com comprendre millor les respostes. 

CREANT CONNEXIONS 

Hem parlat del gran impacte que la regulació sensorial pot tenir a la vida de les persones amb autisme i que de vegades poden ser un impediment per a la connexió amb el seu entorn. Però també poden ser el punt de partida per a una nova connexió si sabem com introduir-nos a la seua activitat, i la millor eina sempre serà el joc. 

Els xiquets són professionals del joc i, encara que de vegades costa que en població neurodivergent aquest es done de forma espontània, podem ser nosaltres qui el portem a un joc compartit. 

Qualsevol activitat és susceptible d’esdevenir un joc en mans d’una persona imaginativa, però sempre hem de recordar que ha de ser a partir de les  seues accions i interessos, mai dels nostres. Si els ve de gust donar voltes, partim de donar voltes, no introduïm una pilota o intentem jugar a tocar i parar. Si partim de les nostres idees no generarem ponts ni afavorirem la regulació del xiquet/a. Respectem les formes del joc i de la interacció. 

Sabem que pot ser molt dur intentar entrar en el joc o l’activitat d’un infant amb TEA, més si es troba desregulat i cercant algun estímul concret. Espera dos segons i observa què busca: moviment? i com ho aconsegueix? Corrent pel passadís? Perfecte, uneix-te a ell o ella (encara que semble que no se n’adona) atura’t quan ell/ella ho faça, repeteix els seus moviments, aporta un discurs extern “ara botarem? Que bé, un, dos, tres bots!”.

Necessitareu temps i dedicació, tindre més cures i molta feina per crear situacions de joc compartit, però n’hi haurà. Busqueu bons professionals en què recolzar-se, confieu-hi, investigueu i observeu. 

Sobretot, estigueu atents, els moments de connexió poden trobar-se amagats en les activitats més menudes.