Juliol ja està ací, les vacances, escapades, anar a dormir tard … i amb ells els canvis de rutina, les noves situacions i persones, l’elevació de l’ansietat i les rebequeries.

L’estiu és una època meravellosa, que aporta als xiquets i xiquetes un moment de descans i creixement, on poden assimilar tot l’après durant el curs.

Hi ha infants que aquests canvis de rutina els accepten amb naturalitat i fins i tot gaudeixen de cada novetat, però hi ha altres, als que els suposa certa ansietat i, fins i tot, de vegades, pot acabar en rebequeria. Amb una mica d’ajuda podem fer que les noves situacions i rutines no siguen un problema.

L’ANTICIPACIÓ ÉS LA CLAU

És un punt que sempre repetim amb insistència. L’anticipació és la clau per rebaixar l’ansietat davant els canvis de rutina, per afavorir la transició entre activitats, treballant la previsió i la flexibilitat. Per hores, dies, setmanes … podem organitzar-les segons ho necessite cada persona.

Segurament alguns dels nostres xiquets i xiquetes només necessiten una agenda setmanal, sense reforços visuals, per poder anticipar les coses, mentre que altres necessitaran una agenda per rutines, amb informació detallada d’on està la mare o el pare en cada moment, qui és el seu figura de referència en cada lloc o què va a menjar.

És important intentar contestar les preguntes bàsiques: on anem? quan? amb qui? com anem? què farem allà?  Ja siga de forma visual, mitjançant pictos o fotografies o per escrit per als més lectors.

TIPUS DE CANVI DE RUTINA

Però hem de anticipar-ho tot? La resposta és: DEPÈN, sobretot, del nostre xiquet o xiqueta. Per aclarir-nos podem dividir els canvis en tres tipus:

• Canvis en subrutines: hi haurà xiquetes o xiquets que necessiten una anticipació detallada de cada subrutina, per exemple, si comencem a vestir-nos amb banyador pels matins en comptes de amb roba. De forma general, molts nens/nes no necessitaran tanta anticipació.

• Canvis en les rutines: pot ser que passem de menjar a l’escola a dinar a casa dels iaios. La rutina de menjar es manté, però canvia la localització; sent un lloc conegut, amb una anticipació correcta, sol ser suficient. També podem establir ponts entre rutines, creant comparatives entre l’antiga i la nova.

• Noves rutines: començar una rutina nova en un lloc nou, com pot ser començar l’escoleta d’estiu o classes de natació són més difícils d’afrontar. Si anem a introduir persones, llocs, situacions noves sí hem de fer un procés d’introducció; per exemple, si anem a anar a una escoleta d’estiu podem anar a visitar-la uns dies abans i/o conèixer a algun monitor de referència, aquestes poden ser bones formes de començar.

Trobar un moment a la fi de el dia per repassar l’horari del dia següent ens pot ajudar a reduir l’ansietat i facilitar el dia a dia.

L’estiu és moment de gaudir i encara que tinguem de dedicar un temps extra podem fer les coses més fàcils per a les xiquetes i els xiquets al temps què estem treballant la flexibilitat de manera orgànica.

Aquests canvis de rutina poden ser difícils i poden provocar moltes frustracions per part de tots, però, amb les seues adequades anticipacions, estem aconseguint flexibilitzar i augmentar la tolerància de l’infant a cada pas. A més, són activitats molt més divertides que anar a l’escola i la motivació sol ser la clau.