El desenvolupament vigent de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC) ha provocat un ús estès de les pantalles, col·locant en una situació de vulnerabilitat els xiquets i adolescents que s’exposen al risc d’un temps excessiu d’exposició i un mal ús de pantalles des d’etapes evolutives primerenques.

Actualment, els telèfons mòbils han passat a ser dispositius d’ús generalitzat a totes les àrees importants en el dia a dia més enllà de l’àmbit acadèmic o d’aprenentatge. Es reflecteix en investigacions que apunten que el temps mitjà d’ús és de 180 minuts al dia, sent esta xifra el doble que fa una dècada. A més, també l’edat d’inici d’exposició a aquests dispositius és cada vegada menor i més precoç.

En què afecta l’ús primerenc de dispositius?

La quantitat d’hores que ocupen els xiquets i xiquetes en la utilització de pantalles, així com el tipus de contingut a què s’exposen, s’ha vist relacionada amb problemes de salut física com:

• Baixa activitat física.
• Obesitat i/o sobrepès.
• Patrons d’alimentació desadaptatius i perjudicials.
• Alteracions en el desenvolupament de la psicomotricitat.

La sobreexposició a dispositius mòbils també es vincula amb l’aparició de problemes psicològics com:

• Disminució de la capacitat d’autocontrol i gestió emocional que repercuteix en un nivell més alt d’agressivitat.
• Problemes relacionats amb l’inici i el manteniment del son (consistència i durada d’aquest).
• Dificultats en l’adquisició normativa del llenguatge.
• Retards acadèmics per nivells baixos d’aprenentatge i d’atenció.
• Problemes relacionats amb l’adquisició d’habilitats socials que poden generar dificultats a nivell d’ansietat o depressió.

Què podem fer com a figures adultes amb els xiquets i adolescents?

La situació tecnològica actual és complexa i per això requereix el desenvolupament de mecanismes de mediació parental que permeten traslladar una orientació als menors perquè així puguen tindre una bona relació amb la tecnologia i l’ecosistema digital.

Les pautes següents poden resultar beneficioses si s’instauren com a hàbits:

1. Es recomana no exposar els xiquets i xiquetes a pantalles fins els 3 anys, endarrerir l’adquisició d’un dispositiu mòbil propi més enllà dels 12 anys i limitar-ne l’ús per sota dels 16 anys.
2. Dur a terme un control parental efectiu per prevenir situacions problemàtiques referides a l’ús abusiu o poc responsable dels mòbils, establint un horari diari per utilitzar els dispositius tecnològics i restringint l’accés amb claus i la descàrrega d’aplicacions triades.
3. Marcar límits en l’ús del telèfon com, per exemple, no utilitzar-lo durant els àpats ni tampoc a l’habitació quan s’estudia o quan s’adorm.
4. Promoure l’existència d’activitats alternatives a l’aire lliure, activitats físiques, esportives, tasques i temps de qualitat a nivell familiar que permeta fomentar les relacions socials.
5. Supervisar que el contingut a què tenen accés siga apropiat per a la seua edat.
6. Modelar una bona conducta pel que fa a les pantalles. Els xiquets tenen tendència a aprendre per imitació de manera que, si es limita el temps d’ús per part dels adults i es fa un bon ús dels dispositius, es pot obtenir un comportament equilibrat adequat a imitar.

En cas de considerar que les pautes són insuficients per gestionar la situació existent cal demanar ajuda professional abans que es cree un ambient insostenible. Aquest ajuda no només ha d’intervenir sobre el xiquet o l’adolescent sinó, i sobretot, ha d’anar adreçat a tot l’entorn familiar.