El nostre cos ens envia senyals al llarg del dia, senyals que ens ajuden a mantenir una homeòstasi, un estat d’equilibri adequat i, per tant, una situació de confort. El sistema interoceptiu ens permet conèixer el que passa dins del nostre cos, ens ajuda a entendre els senyals que ens arriben directament de les nostres vísceres: gana, calor, set, somni… Aquest sistema està fortament lligat a les nostres necessitats bàsiques i al nostre estat d’alerta.

Durant l’estiu, aquests senyals prenen una rellevància especial: la calor incrementa la pèrdua de líquids, el ritme de son es pot alterar per les altes temperatures i els canvis de rutina, i el cos necessita adaptar-se constantment per mantenir-se fresc i regulat. Tot i això, no sempre som conscients d’aquestes necessitats. 

El sistema interoceptiu al estar lligat amb sensacions universals i bàsiques, podem creure que tothom les experimenta de la mateixa manera i/o que no hi pot haver una disfunció en aquest sistema, però no és així. Segur que alguna vegada no t’has adonat que tenies set fins que has notat la boca pastosa, o estaves de mal humor i no t’havies adonat que tenies gana. A l’estiu, quan els senyals poden passar desapercebuts pel canvi d’horaris i la presència de la calor constant, això encara és més comú.

Moltes persones necessiten aprendre a identificar els senyals que els mana el seu cos, altres han d’aprendre a satisfer les seues necessitats sense esperar aquests senyals, perquè no són capaços de percebre’ls. Tots passem per un procés de reconeixement i aprenentatge, en el cas dels xiquets i xiquetes, si té dificultats per captar i comprendre els senyals del sistema interoceptiu, aquest procés pot arribar a ser frustrant per a ell i els que l’envolten. 

SIGNES DE DIFICULTAT EN AQUEST SISTEMA

• No sap quan té set/mai demana aigua, fins i tot en dies calorosos.
• No nota els canvis de temperatura, pot portar roba d’hivern a l’estiu i viceversa.
• Pot estar de mal humor abans dels àpats, però mai no demana menjar o no sap parar de menjar, mai sembla estar ple.
• Dificultats en el control d’esfínters, us costa saber si es fa pipí/caca.
• No nota el dolor o només pot indicar un estat general de malestar.
• No sap identificar quan està cansat, fins i tot després d’un dia molt actiu.
• Li costa identificar emocions i el seu impacte al cos: acceleració del cor, “papallones a l’estómac”, etc.

IMPACTE DE LES DIFICULTATS

Aquestes sensacions internes confuses o inexistents poden donar lloc a comportaments no desitjats o rebequeries, que moltes vegades intentem atribuir a una causa externa, quan realment es deuen a un procés intern no atès. Les necessitats no ateses eleven enormement l’estat d’alerta i és més fàcil trobar-se irritable o nerviós. A l’estiu, amb la calor, els canvis d’entorn i horaris i la sobreestimulació per les noves activitats, aquests efectes es poden intensificar i la regulació interna es torna encara més crucial.

Al CEI València treballem en la identificació de sensacions i emocions, perquè el xiquet reconega els signes que el seu cos envia, així com establir ajudes basades en les seues rutines, per poder avançar-nos a les seues necessitats i crear un aprenentatge. Utilitzem estratègies cognitives per saber, per exemple, quan beure aigua o triar la roba segons la temperatura ambiental.

Per això, una feina des de Teràpia Ocupacional i Integració Sensorial, i un procés acompanyat d’aprenentatge per part de l’infant i de l’adult, són la clau per ajudar-nos a entendre aquest sistema fonamental, ajudar a la regulació del xiquet/a i eliminar un factor d’estrès familiar molt important, especialment durant l’estiu, quan el cos necessita més que mai ser escoltat.